El quadre que observo

Capvespre i el sol va minvant,
amb braços ardents
fa un últim intent
d’abraçar-se als núvols;
vestits vaporosos en blanc
que l’astre entretant
sobre el blau perfila.

Hi algú més en aquest mural:
un vent que bufant
va arreplegant boires,
les allarga i fa mil bocins
juga i juga fins
que sembla que exploten.

La lluna plantada allà al mig
Vol sortir al retrat
feliç boca torta.
S’espanta amb el pas d’un avió
que fa el so d’un tro
i al cel una escletxa.

S’apropen gavines rient
volent fer uns gargots
fan uns bells retocs
al quadre que observo;
les plomes els fan de pinzells
alegres ocells
que l’obra completen.