el poeta que volia ser poema

Trasllades la poesia al país dels poetes on les paraules son fonedisses i passatgeres. No obstant, les petjades son la marca que l'univers poètic deixa com a rastre de les teves paraules.

Encantador i sublim. Poèticament correcte. Et felicito i t'estrenyo la mà.

Hola manel

M'ha emocionat la teva dedicatòria, moltes gràcies. I un plaer descobrir a un altre relataire que es commou amb en Gil de Biedma, fa ja temps que periòdicament tinc la necessitat de rellegir-lo, potser perquè aconsegueix transformar en paraules algunes emocions que d'altra manera es quedarien a l'habitació fosca. Els seus versos tenen alguna cosa d'autèntic, com molt bé tu dius "va deixar-nos la pols de l'ànima entre els dits".

"El poeta que volia ser poema
és viu com la incerta glòria
del moment,
com la remor d'unes passes
insegures mostrant el breu camí
que malmet per sobreviure."
Potser en Gil de Biedma resta tan viu per això precisament, per l'autenticitat que s'endevina al llegir-lo. Pel testimoniatge de passió, intensitat i abisme que fa perenne la seva obra.

Un plaer llegir aquest teu homenatge a en Biedma. Un petonàs.

Com deia Gil de Biedma, quan escric estic furtant-li el temps al meu plaer més gran que és el llegir...
Una forta abraçada!
FRANCESC