El poder del silenci

Vaig escoltar en el silenci de la nit callada
veus del plugim trucant al meu balcó
demanant, si us plau, que els hi dongui entrada
per poder domir en algun racó.

Vaig escoltar en la mudesa del silenci
esfilegar-se les onades cara al vent
i vaig escoltar el parpelleig del far, amic vigia
fent-me l'ullet de confident.

Vaig escoltar el silenci de la fragància
perfum que embriagà els meus sentits,
que hem portà recordança de tardes lluminoses
i de molsa fresca i lilàs florits.

Vaig escoltar a prop de la foguera
la veu del foc cruixidor constant,
espurnejant i flamejant i fent llengotes
com un infant.

Vaig escoltar el silenci dels meus somnis
sorgits de boirines fantasmals,
la teva veu banyada per la llum blanca
dels vells fanals

Vaig escoltar amb placidesa
aquests silencis fascinat i seduït
pels seus encants.
Palpant el poder i eloquència
de les seves veus en tots instants.


Ara que visc amb la seguera
propocada per aquell foc que tal hem va seduïr
només m'enrecordo de lo que omplia aquell
espai i silenci transformats en buit,
i que encara ompla la teva ànima que ara i
per sempre estarà amb mí.