El pètal infidel

Un relat de: Princeseta

Hola! Em dic Àlex, tot i el nom, sóc una noia i us vull explicar el que em va passar l'altre dia. Doncs bé, venia jo de treballar i anava cap al meu piset compartit de l'Eixample. Com no havia estat a casa en tot el dia, encara havia de recollir el correu. Mentre pujava per les escales, vaig notar que alguna cosa em queia. Vaig parar i vaig inspeccionar l'escala. Quan ja em disposava a seguir pujant les escales, em vaig fixar que en un esglaó hi havia un pètal de rosa blanca i em va semblar que tenia alguna cosa negra. El vaig collir, i quina va ser la meva sorpresa? Hi havia una frase escrita!!
No m'ho podia creure, com algú era capaç de pensar que jo era tan especial com per escriure'm en un pètal de rosa! Al pètal no hi deia gran cosa, però alhora contenia un gran missatge, m'enteneu, oi? De fet, sí que em podia fer una idea de qui m'ho podia haver escrit... El meu xicot, en Josep, era el més lògic, tot i que hi havia en Dani que feia temps que em volia festejar.
Quan vaig entrar al pis, vaig regirar tos els armaris del pis a la recerca d'un rotllo de "forro", ( aquell plàstic transparent pels llibres...) després de buscar una bona estona el vaig trobar, i a corre-cuita vaig plastificar el pètal, això sí, amb molta delicadesa. Per si de cas, vaig pensar, li faré una foto, no sigui cas que es faci malbé i que una cosa tan especial s'oblidés!
Un cop vaig acabar tota l'operació pro vida del pètal, em vaig adonar que hi havia 2 missatges al contestador automàtic. El primer, no era important, només ma mare que volia saludar. El segon però, va ser diferent... Em va deixar glaçada i amb el cor trencat... Us reprodueixo el missatge que ha fet que troni a viure sola:
" Hola carinyu! Sóc en Marcel, t'agrada't el meu detallet floral? Com avui ja fa un mes... Bé ja em diràs alguna cosa. Petonets! "
Us preguntareu el per què de la meva reacció, pot ser exagerada. Doncs bé, hi ha dues coses que encara no us he explicat:
1.Al pètal posava: T'estimo molt! ♥
2.Ara ja no visc amb el meu xicot. Jo visc sola i ell viu amb en Marcel... En sis mesos es casen...

Comentaris

  • Ei princeseta...[Ofensiu]
    atram | 03-12-2006

    m'ha agradat la teva història, pueril i fesca, viva, simple, concentrada, enginyosa...
    sobretot m'agrada el "guinyo" a obrir-nos els ulls i no creure'ns sempre el melic del món, no podem pensar en què el món gira sempre entorn nostre, que sempre en som els protagonistes: hi ha d' altres persones al nostre voltant, que viuen i poden ser protagonistes i sentir tan intensament com nosaltres!!! oi???

    Lavors, aquest equívoc, ens du moltes voltes a la soledat.....

    per cert, gràcies per afegir el meu relat-divertiment en els teus preferits i comentar-me!

    endavant wapa!

  • monsvariats | 29-11-2006 | Valoració: 10

    be, dir hola es ben poc... però hi puc afegir que ara per ara he llegit tots els teus relats i no els havia comentat mai. Son bons, que dic bons, son..intensos i tambe interesants. a mi m'agraden i be ontinuare llegint-los si n'escrius mes(fes-ho)

  • Ràpid![Ofensiu]
    Jansy | 21-11-2006 | Valoració: 9

    Sí que és cert, això que expliques una història en poques línies al final.
    Està molt bé, sobretot per l'enginy que has tingut per girar la truita i canviar el sentit del relat, a més, molt ràpidament.
    Tot i això, potser ha estat culpa meva, m'ha costat entendre les últimes línies, de tan intenses de contingut com són.

    Sort!

  • Txell Pellicer | 21-11-2006 | Valoració: 10

    Quin bon relat!
    M'agrada el ritme rapid que li dones, perque en poc de tros has explicat una historia sencera... o dos!
    Tens un estil molt atractiu! I has tingut una bona pensada amb l'argument!

    Sort, en tot,
    Pell

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Princeseta

Princeseta

9 Relats

25 Comentaris

17281 Lectures

Valoració de l'autor: 9.06

Biografia:
Estudio a la UAB Educació Social. Sempre havia anat escrivint petites coses. Però va ser el meu xicot qui em va animar a publicar aquí. Gràcies.