Somnis en un bar

Un relat de: Princeseta

Un noi i una noia envoltats d'amics. Es miren, s'atreuen. Ja han passat alguna nit junts, però ho volen repetir. Tot i estar cansats esperen a que els amics vagin marxant del bar. Per fer més entretinguda l'espera la noia amb els seus peus juga amb alguns cosa més que les cames del seu amic...
Cap a les 00:30 se queden sols, se segueixen mirant i jugant sota la taula. L'ambient s'està posant molt calent... Decideixen fer una cervesa més i marxar cap a casa, però de qui? Es preguntes tots dos.
El noi marxa un moment al bany, però la noia no es queda gaire estona sola. Al seu costat seu el seu ex-xicot que comença a enredar-la. La noia per tal de ser amable li vol fer dos petons per saludar-lo però ell s'hi nega menyspreant-la. Just en aquell moment apareix el noi que torna del bany, seu a la taula i l'ex marxa.
Els dos amics van xerrant mentre es beuen l'última cervesa. Després d'una hora s'aixequen i surten per la porta, però abans de tombar el carrer una veu crida la noia. Tots dos es giren, no s'ho poden creure! Al terra hi ha un noi de genolls demanant si us plau els dos petons de la noia... Aquesta s'acosta, fa el gest de fer-li un petó a la galta però en comptes d'això li diu a l'orella: Ara, ni ho somniïs! La noia fa mitja volta i marxa, l'ex fent unes passes de genolls suplicant però aquella nit no els tindrà pas ell els petons...
Els amics tomben a la dreta, el noi no para de dir-li que és la seva reina (encara no es creu el que acaba de veure). Uns metres més enllà la noia el fa callar amb un petó... Tot seguit a cau d'orella la noia li xiuxiueja que aquesta nit no dormirà sol...
Ràpidament arriben a casa del noi, els seus pares no hi són, la casa està bastant bruta, el noi en uns minuts deixa el menjador presentable, però la noia pensa que ara la cuina estarà pitjor del que ja estava...
El noi va a buscar unes cerveses més, la noia està una mica cohibida, però el noi sap perfectament que és el que ha de fer... Comencen jugant una miqueta: el li fa pessigolles, ella els hi torna, ell li besa el coll, ella li mossega lleugerament les orelles (sap que el noi es desfà amb això...). Tots dos es comencen a escalfar...El sofà se'ls comença a quedar petit... Ell està a sobre d'ella, li ressegueix el cos amb les mans, li vol treure la roba però la noia el frena i en aquest moment de confusió aprofita per posar-se ella a dalt. Ara és ella qui ressegueix tot el cos amb les mans, s'entreté en algun lloc més que en d'altres...
Poc a poc i entre petons marxen del menjador per anar a l'habitació dels pares del noi. Pel camí es besen, es toquen i es treuen algunes peces de roba. Cauen al llit entre petons i respiracions accelerades, la noia pren el control de la situació: li acaba de treure la roba interior i es diverteix una bona estona amb el que hi ha sota, usa les mans , els llavis, la llengua... El noi es desfà de plaer i el que al principi eren respiracions accelerades ara són uns gemecs en condicions.
Passada una bona estona jugant amb la seva joguina preferida, la noia cau rendida als peus dels noi que aprofita el moment per a invertir els papers i divertir-se ell amb el que hi ha sota la roba interior de la seva companya de jocs. Comença traient els sostens que amb força habilitat (cosa que sorprèn a la noia) els descorda a la primera i deixa lliures uns pits turgents i hermosos (un poc desproporcionats, però com tots els naturals és clar...) que acaricia, prem, llepa i succiona mentre amb la mà que li queda lliure aprofita per desfer-se de les calcetes de la noia i obsequiar-la amb les primeres carícies al seu botonet de l'alegria, sota l'evident excitació de la xicota... Les primeres carícies ara es transformen en dolços recorreguts escollits per una llengua experimentada, que tenen com a fil musical les respiracions i els gemecs de vegades suaus, de vegades accelerats d'una noia que està volant.
Sense la necessitat de dir gaire cosa, es llegeixen als ulls que és el que els hi ve de gust i just en el moment en que les mirades es creuen i es crea una espurneta, el noi entra en ella i al mateix moment un somriure es pot veure en les seves cares.
El seu ritme és dolç, lent i suau. Gaudeixen l'un de l'altre en la intimitat dels seus interiors. Poc a poc el seu ritme es va accelerant mentre amb els ulls la noia l'adverteix que aviat els papers tornaran a canviar i en un moment de debilitat del noi aprofita per, molt àgilment, seure damunt seu i ser ella qui digui com vol les coses i qui porti la batuta de la simfonia que està sonant. Els hi encanta el que es fan, gaudeixen l'un de l'altre, l'ambient és molt propici i la noia s'atreveix a deixar-se anar, a ser ella mateixa. Es donen plaer, estan gaudint tant que fins i tot, i sense voler-ho, arriben tots dos junts a l'orgasme...
S'abracen, es pregunten si estan bé, si tot anat com volien, es desfan a petons fins que el cansament pot amb ells i s'adormen abraçats. De matinada la noia es desperta, es situa i recorda el que acaba de viure soles fa unes hores. Cerca el bany, es renta i es posa la roba. Torna a l'habitació i mira com el noi dorm plàcidament, es queda en un racó observant-lo durant uns minuts fins que ell mateix la crida... La noia surt dels seus pensaments i somriu...
Encara està al bar prenent una cervesa amb els companys que ja marxen. Es queden soles i la noia es pregunta: aquesta nit m'enamoraré?

Comentaris

  • La dona pren la iniciativa[Ofensiu]
    Jansy | 13-11-2007 | Valoració: 8

    Nou relat, després d'un temps...

    Un relat eròtic (veig que t'agrada tractar aquests temes) que està prou bé. Qui no fa rutllar la imaginació més enllà del panorama visible? I més amb unes quantes cerveses!

    Això sí, haig de dir que he trobat uns quants errors de puntuació. Un consell: intenta llegir el teu text amb les pauses que hi tens, i pensa si són les adequades.

    Però en general està molt bé!

l´Autor

Foto de perfil de Princeseta

Princeseta

9 Relats

25 Comentaris

18127 Lectures

Valoració de l'autor: 9.06

Biografia:
Estudio a la UAB Educació Social. Sempre havia anat escrivint petites coses. Però va ser el meu xicot qui em va animar a publicar aquí. Gràcies.