En hores de feina

Un relat de: Princeseta

Jo treballo en una òptica. Tinc una companya de feina que amb la que no ens portem gens bé, malgrat que intento que la cosa millori ella es una borde, imposa el seu criteri i no em deixa treballar tranquil·la. Davant d'aquesta situació, jo decideixo no ficar llenya al foc i passar i que si ella em vol tractar sense cap mena d'educació doncs a mi em relliscarà. Però després de 6 mesos treballant amb ella, marxo de la feina (se m'acaba el contracte, soles era una suplència), em queda una setmana per marxar i l'he de pasar tota amb ella. I el primer dia d'aquesta setmana a l'hora d'estar juntes a la feina va i em diu: ets un mica estupida oi? I jo amb tota la tranquil·litat li contesto (malgrat haver desitjat després no haver dit res...): No, però pot ser tu si que ho ets una mica...

Després d'aquest mesos d'incidents i de aquest estupida que tan malament en va sentar... vaig decidir escriure-li això:

Companya:
Es fa molt dur treballar en un lloc on saps que hi ha gent que no te vol. Treballar al teu costat de vegades ha estat insoportable. Hi han hagut cops que m'has fet dubtar de la meva capacitat per fer la feina, però...
Tu no em conèixes, no saps RES de mi, i tan de bo sigui així sempre per què no sé si vull que una persona com tu ( que no m'has donat cap oportunitat) em conegui...
Espero que estiguis contenta ara que he marxat. Però tan de bo les coses no haguessin anat com ho han fet. Crec que podria haver aprés molt de tu, com ho he fet de les altres dues companyes que tenim.
Saps, no sóc estúpida, però pot ser per a tu ho sigui... No saps quin greu que em sap...
Tan de bo m'haguessis donat una oportunitat i m'haguessis dit tot el que penses de mi, pot ser així el clima de treball hagues estat millor, o no... Però almenys hauria pogut entendre el per què del teu rebuig...
Que et vagi bé a la vida, t'ho desitjo de tot cor.

Un cop escrit, ho vaig guardar i al vespre li vaig llegir al meu xicot i el fruit d'aquella conversa és aquest relat. Encara em queden uns dies per deixar la feina i encara no sé si li donaré o li diré el que heu llegit...

Comentaris

  • Arbequina | 05-10-2007

    Mai m'he trobat en aquest tipus de situacions (i Déu me'n guard de trobar-m'hi), i suposo que es deu fer dur. Haver de suportar el tracte groller, cretí, i, a sobre, creure's incomprès, ha de ser... això, desanimant.
    Sobre el relat en sí, dir-te que trobo que li falten un parell (o més) de repassades, doncs és ple d'errades de tot tipus: de teclejar, faltes ortogràfiques, etc; a més de ser massa directe, massa historieta.
    Però bé, no m'ha desagradat.

    Una salutació de l'Arbequina.

  • Natural[Ofensiu]
    Jansy | 02-10-2007 | Valoració: 9

    Sí, sí, tal com raja.

    Bulling, mobbing, mals del món. Millor que se'n vagin a tocar els nassos a un altre cantó. És d'aquests moments que cal ser egosita alhora que fort.

    Finalment vas vèncer.

  • Millor li dones l'adreça [Ofensiu]
    Frida/Núria | 27-08-2007 | Valoració: 9

    de relats i li dediques.
    M'ha animat seguir llegint-te...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Princeseta

Princeseta

9 Relats

25 Comentaris

17279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.06

Biografia:
Estudio a la UAB Educació Social. Sempre havia anat escrivint petites coses. Però va ser el meu xicot qui em va animar a publicar aquí. Gràcies.