El perruquer manc

Un relat de: Màndalf

Una tonyina de l’Atlàntic, sense saber com, va fer cap al cràter del Karakorum, al bell mig del toll on es refregaven els elefants amb el llot. Un d’ells, en Mandungo, que la va veure, li va preguntar l’hora. La tonyina, mirant de reüll la situació solar, va fer que si amb el cap com si volgués demostrar seguretat i va contestar: l’hora d’anar a pastar.

Així que l’elefant va entrar a la perruqueria per la porta del darrera. Un borni que estava assegut al banc, quan el va mirar, li va picar l’ullet. En Mandungo ho va entendre tot quan estava assegut a la cadira que donava voltes i va veure aparèixer al perruquer manc, amb les estisores a la mà i un garfi a l’altra. Però va dir: rentar, tallar les puntes i allisar. A l’enterrament es va trobar al seu amic, el conill Federic, l’encarregat de la gespa.

En Federic, aquell matí, havia enviat un e-mail al gos del caçador dient-li on es trobava el seu company de cau Rasca Yú, a qui li devia 300 € i 36 pastanagues. Va obtenir una resposta automàtica: “En aquests moments estic al psicòleg. Per error vaig mossegar al Bugs Bunny al cul.”

En Bugs Bunny, en aquells moments havia anat a l’agència de viatges a comprar maria. Un noi d’estranyes pupil•les li va dir que no, que pels conills amb una bossa de gel al cul només tenia marialluïsa. Que si volia una estada per la Convenció Canina de Frankfurt. El noi va mirar el conill, va mirar el rellotge i es va fondre.

El rellotge no era normal. Marcava el temps del món. Si l’amo estava feliç anava poc a poc, en canvi si estava trist i compungit, s’accelerava. Així que el primer petó amb la Catalina durà un mes i mig i l’examen d’Història 11 segons.

L’examen d’Història no s’agradava gens, però gens de gens. Pensava que s’havia fet gran i s’havia passat de moda. No tenia ni un miserable test. Per sort es va comprar un llibre: “Cómo mejorar su autoestima”. Es van suïcidar els dos.

L’Org, darrera la gran sequoia, vigilava el ramat de raptosaures que abeuraven a la riba de l’Ebre, quan li va caure el llibre als peus. Va mirar al cel, entre mig dels grans arbres i va pensar: ja hi tornem a ser! La maquineta del temps deixant andròmines per tot arreu! Un dia ens caurà al cap! Va agafar “Cómo mejorar su Autoestima” i el va fullejar. Els fulls eren suaus i se’n va anar a cagar,...

Comentaris

  • ....[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 04-11-2005

    je,je,je ...

  • M'agradaria tenir un rellotge com el que esmentes[Ofensiu]
    Leela | 02-11-2005

    i que les hores agradables de lectura dels teus relats es fessin eternes...

    però sóc davant d'un ordinador i el pothus que em mira comença a tornar-se rosa, els números del telèfon has esdevingut emoticons que no paren de treure'm la llengua i els llapiç i bolígrafs ballen al son fent un mikado.. els que entren per la porta de l'oficina em demanen ballar un vals mentre canten poemes rimats en rús, i jo dissimuladament, miro el rellotge esperant que les agulles girin al revés i poder recuperar la meva mirada d'infant, aquella a la que, per uns instants amb la teva mà màgica m'hi has portat.

    Gràcies Mandalf!

    Leela

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 08-10-2005 | Valoració: 10

    absurd, surrealista, paranoic, antirelat, atempotal... bestial!!!
    crec que la realitat és fruit d'una sèrie d'evolucions casuístiques i degenerades... podria ser una altra realitat...
    m'has sorprès i m'has deixat bocabadat...
    és el primer relat que et llegeixo i no serà pas el darrer...
    una abraçada!

  • Retrat de l'absurd[Ofensiu]
    Biel Martí | 05-10-2005

    Sembla que hagis abocat aquí totes les bejanades que a un li venen el cap mentre pren un cafè amb llet, mentre espera de forma avorrida l'autobús, o mentre es talla es ungles dels peus. Un sense fi de pensaments humorístics lligats per un fil prim. M'ha fet somriure tota l'estona.

    Biel.