El Pedraforca

Un relat de: prudenci

Les nits volant d´amor dessota estrelles
Enceses pel bon foc de gorgues belles
Que allí tenien fita i habitaven
Visquent el més feliç destí , i anaven
Amunt per les escletxes de la roca
I avall per dintre els gorgs de la muntanya,
Vestides del color de la flor estranya
Però nues al seu cor de dones d´aigua.
Els núvols de ponent un jorn anuncien
Dissort als habitants de la contrada
I totes les amigues de la roca
S´ajunten dins la pedra foradada.
Un llamp cau sobre el cim del Pedraforca,
Llavors amb estrany nom i ple de fades,
El tro trenca pel mig i el món tremola
Al roc ferit i mort pel llamp del Pare.
Dos cims s´en feren d´un , com una forca
D´on pengen els records dels temps que passen,
Temps d´aigües i d´amors i de flors pures,
Tornats amb temps de mort i roques nues.
Beneït el Pedraforca d´on es penja
El sol en fondre´s roig cada capvespre
Però l´ombra li va al pas per el nord feble,
On Moixeró , humil, esguarda l´hora.
Els llocs màgics avui s´han fet innobles,
Ja el fèrtil Canigó cau com les hores,
I el Montseny verd i bru d´orgull s´adorna
Mentre el foc del Senyor crema i no mata.
Tant sols els dona temps per adonar-se'n
Del cert triomf antic i la derrota d´ara.
Caiguts sota mont fort, mont on gresolen
Àngels el foc diví com a una faula
On la llenya fos raïm i el vi fos d´ambre.
Falta molt per a collir la mare fermentada
I embriagar-nos tots dos dels records del què va ésser
Gaia en el seu tresor: Un món de fades.
Dona del cel antic, ara escapçada,
Pel foc de Déu i els homes, sense créixer
En ella la lluïssor de matinades
Fresques igual que flors que duen fades
I nimfes i sirenes i gorgues i encantades
Damunt sos rínxols d´or com arracades
Adéu Gaia d´ahir, t´enyora i plora
Un poeta aquesta nit bruta i trencada.
També el llamp del seu déu li ha fet cim doble
De dia té dissort, de nit -mort- canta.
Promeses innegables s´han fet dora,
Partides al no res son amagades
Dessota els gorgs i els cims de primavera
Amb quadres de pintors de fa cinc segles.
Igual que el Pedraforca m´he adormit.
No despertar-me seria tindrem mort fins l´últim dia.
Però dar-me un bes d´amor fóra matar-me.
Visqueu la primavera i oblideu-me.
Oh Pedraforca altiu ! Pedra que abans fores glòria
El verd que hi ha als teus peus s´asseca i plora
De recordar els temps en què fores muntanya
Reblerta d´ impossibles fets a mida.
Viu tu la primavera que t´espera
I oblida els cants dels morts que et ploren ara.
Pedra amb dos cims recorda qui t´ho deia !
Sota el teu peu, corprès hi he fet fogueres
I damunt dels teus plecs hi he gravat lletres
Gegantines d´amor amb ma paraula eterna.




Comentaris

  • Magnífic relat [Ofensiu]
    Naiade | 17-05-2007 | Valoració: 10


    M'encanta la mitologia i en aquest relat teu hi he trobat tot un món de fantasia que m'ha fet gaudir de tots els personatges, paisatges i sensacions de somni.
    M'ha portat a intuir-hi influencies cèltics, amor a la mare terra.
    Enhorabona per un relat tan encisador.
    Quan hi torni a anar, buscaré entre les roques per veure si encara en resta algun dels teus personatges.

    Una abraçada de Naiade

  • Un poema màgic...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 11-07-2005 | Valoració: 10

    ...per una muntanya màgica.

    M'ha encantat llegir aquest deliciós poema dedicat a un muntanya que sento tan meva.
    Des de petita he passat molt temps al peu del Pedrafoca i fins i tot quan era només una nineta em va ajudar a guarir-me d'un mal que a barcelona amb tanta contaminació no se'm curava mai.
    L'he pujat, li he parlat, hi he passejat... però el que més he gaudit ha estat anar caball pels seus voltants amb la seva presència protectora esguardant-me.

    Una abraçada, molta màgia i moltes gràcies ajudar-me a recordar aquest vell amic!

  • Una muntanya essencial[Ofensiu]

    És una muntanya que no he pujat mai, però que sempre la tindré present...

  • Pedraforca[Ofensiu]
    George Brown | 27-04-2005

    Genial… una visió del Pedraforca magnifica!... realment és una muntanya màgica, no sé si plena de fades, però alguna cosa té.
    Una història èpica plena d'imatges meravelloses que et traslladen al cim, i un homenatge merescut a tant singular muntanya:

    "Oh Pedraforca altiu ! Pedra que abans fores glòria
    el verd que hi ha als teus peus s'asseca i plora
    de recordar els temps en què fores muntanya
    reblerta d'impossibles fets a mida."

    Genial!

    El proper cap de setmana vaig a pujar-lo, si la neu i el gel o permet, i m'has fet venir més ganes de les que ja tenia... i saps que faré? m'imprimiré aquest poema per rellegir-lo des del cim.

    una abraçada,
    Jordi.

  • genial![Ofensiu]
    quetzcoatl | 26-04-2005

    Un poema meditat, moderat, amb el ritme i desenvolupament ben treballats. M'agrada molt com en una segona part t'introdueixes en el poema i escenari i el fas teu, sense deixar de banda el protagonisme de la muntanya.
    He accedit al poema perque per a mi tambe representa molt el Pedraforca; diria que m'uneix d'una forma bonica amb un amic molt especial, amb qui encara tinc pendent pujar-hi algun dia junts. La primera vegada que el vaig pujar, de molt joveneta, vaig escriure:

    Pedraforca esporuguit
    s'esmunyí un dia boirós
    sota la destral d'un gegant
    que li partí el dors en dos.
    De la ferida a la roca plorosa
    nasque un infant vestit d'amor
    que tenia per galtes petons encesos
    i per ulls tot l'horitzó.
    Ara la roca està guarida
    i ha desaparegut el malvat gegant
    i l'únic que li obre la ferida
    és l'enyor del seu infant.
    ----

    I recordo recordar els versos quan baixava del Collsacabra i el veia difuminat a la distancia rodejat de boires enceses. Nostalgia!

    Felicitats i gracies per regalar-nos aquest poema tan bonic!

    Una abraçada,

    m

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: