El motorista

Un relat de: homenot

Tot i que és estiu, la matinada parisenca es presenta fresca, amb uns núvols grisos i compactes que sembla que enyorin la tardor. El motorista alemany passa per les avingudes i els principals carrers d'un París gairebé desert, on sembla que tothom encara dormi, on sembla que tothom aprofiti les darreres hores de repòs abans d'entrar dins l'enrenou quotidià característic de totes les grans ciutats del món. De tant en tant, el motorista alemany es troba amb algun parisenc mig adormit que sembla que vulgui començar a donar corda a la ciutat: un home gras i baixet que obre la porta del cafè, un noi jove i ros carregat amb una caixa de fusta plena de pomes, un vianant amb un paraigua sota el braç que espera l'autobús,…
El motorista alemany, condueix a una velocitat constant, no molt ràpid però sense aturar-se. Quan passa a prop de la torre Eiffel, somriu i recorda els projectes que té amb l'Elba, la seva promesa. Quan es van prometre, van decidir que quan es casessin, farien un viatge a París. Ella era una enamorada de la capital francesa i, ara, ell, pensa en la il·lusió que tindria l'Elba si pogués estar amb ell. Finalment, quan el motorista arriba davant l'ajuntament parisenc, atura la motocicleta i en baixa d'un salt. Es treu el casc i utilitza la petita ràdio que porta incorporada a la part posterior del seient. Un cop troba la freqüència, comunica:

-Cap novetat, senyor. Via lliure.

Deixa la ràdio i observa la torre Eiffel, mentre la ciutat poc a poc es va despertant. L'anònim motorista és el primer membre de l'avantguarda de l'exèrcit alemany que ocupa París la matinada del 14 de juny del 1940.

Comentaris

  • Daniderch | 14-01-2009 | Valoració: 9

    No se si entendre el final com a irònic. EL cas es que també esta força be.

  • Gràcies[Ofensiu]
    homenot | 01-06-2005


    Gràcies per la vostra alenada. Estic molt content que us hagi agradat aquest relat, a vegades la senzillesa és el goig més gran que tenim.

    una abraçada,
    Gerard

  • m'ha agradat .....[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 31-05-2005

    el caire humà que li dones al motorista de la Wermacht, a vegades no pensam amb les persones sinó en lo que representen ...

    una aferrada

    Conxa

  • El motorista[Ofensiu]
    George Brown | 31-05-2005

    Carai homenot…

    bé, bé, bé... m'ha sorprès i per tant m'ha agradat.
    m'estranyava l'èmfasi que hi posaves en la nacionalitat del motorista, pensava: tant se val si és alemany o català, això no hauria de ser important... doncs error, era molt important.

    Aquest relat m'ha fet pensar que malgrat les guerres, les persones segueixen sent persones i mantenen els seus somnis, i estic convençut que aquest motorista desitjaria estar passejant en moto acompanyat de l'Elba per qualsevol altre indret, lliure de sang. I com la ment perversa d'alguns personatges pot canviar tant la vida de tanta gent.

    M'ha agradat molt.

    una abraçada,
    Jordi.