EL MÓN FA PUDOR

Ningú no us vol vorer,
temps de desídia.

Els cors de metall, programats,
sols adverteixen els desitjos d’un l’infame
que empudega el món
esdevenint la merda anhel de tothom,
la merda dels diners,
la merda de la competitivitat,
la merda del creixement,
la merda del consum.

Ningú no us vol vorer,
temps de desídia.

Sense els ulls del sentiment, de l'estima, sense consciència,
així viuen estos inclements,
no “habiten” el món,
sols se n’aprofiten... éssers immunds!

Agonitzen els innocents, xiquets, homes, dones,
ofegats, perseguits, desheretats, desarrelats, foragitats,
empresonats, torturats, esquarterats, assassinats...
milions d’ànimes clamen per l’absència de la nostra mirada,
per l’auxili d’una mà misericorde, però,
aquest món és ple de merda,
la merda de la indústria armamentista,
la merda dels seus banquers,
la merda de la democràcia,
la merda de la tecnocràcia,
la merda de la justícia,
la merda de les multinacionals,
la merda de les bases militars.

Ningú no us vols vorer,
temps de desídia que arriba a la fi,
prompte serem, tots, nàufrags,
desesperats, pegant braçades, esgotats, ofegats...

Víctimes de la nostra pròpia merda.