El meu silenci

Com explicar la tempesta de paraules i sentiments que em desborda completament, i que es passeja amb total confiança i atreviment pels carrers de la meva ment? Com explicar els pensaments que envaeixen la meva petita habitació situada al meu pit...
Com explicar el sentiment i la tristesa de creure que he deixat escapar a algú que em feia somriure. Com explicar-me a mi mateixa, que he despertat del somni, i que no continuo lluitant per qui estimava de debò, i que ara, en aquest moment, puc sentir que el meu amor no ha mort.
Mai havia pogut creure que algú em podria tindre tan lligada a la seva existència, al seu somriure i la seva mirada, a la brillantor especial d'uns ulls difícils de trobar mai més enlloc, a la seva presència que desitjo contínuament encara que mai l'hagi aconseguit tenir...
Em dic a mi mateixa, que algun día acabaràs marxant del meu COR, ÀNIMA i PENSAMENT.
Fa mesos que segueixo tenint la teva senzillesa clavada al cor, on en la meva vida, puc sentir sincerament que no hi hauria cap sentit si tu no hi fossis a prop meu. On el temps s'ha convertit en no res perquè no aconsegueixo fer canviar cap sentiment dirigit a tu al meu interior...
Els meus dies es troben buits i amb mancança de color, perquè el teu somriure no els pot il·luminar.
Espero incrèdul·la el dia que et sembli una persona amb una oportunitat per fer-te feliç, per ser una persona que pugui deixar-se estimar per tu. El dia en que pugui tenir-te al meu costat, perquè se i he pogut comprovar que encara que passi el temps, les meves paraules, la meva hipocresia on torno a amagar que mai t'he pogut oblidar, i on m'agradaria tornar-t'ho a dir sense cap esperança. El dia que pugui dir que sempre t'he estimat i que quan es tracta de tu remoc cel i terra, només per tu. El dia on tornis a saber que no era cert quan vaig dir que ja no t'estimava, que tan sols era una trampa on havia caigut jo mateixa, i on sàpigues que mai et podré deixar d'estimar encara que no sigui recíproc, encara que em faci mal que no ho sigui...
Avui i ara, encara segueixo esperant aquest dia...