Cercador
El meu secret
Un relat de: Ze Pequeño- Compartir:
Quan arriba la nit,
la mort i jo ens trobem d'amagat
en un racó de la meva cambra.
Mantenim llargues converses
l'una amb l'altra,
i ella em diu que em coneix des de fa temps,
i jo que a vegades l'he enyorada.
A vegades li pregunto pels meus,
que ja va endur-se.
I ella em parla de les seves mirades
i de les seves veus, encara clares.
La mort i jo som una aquestes nits,
i ens complementem,
i en silenci ens escoltem.
M'ha dit, com amiga, que una nit d'aquestes
quan vingui a visitar-me,
marxarem juntes.
Li he demanat, però, que abans m'avisi
i que em permeti, si no és molta molèstia,
fer un petçó als meus amics com a comiat.
I després, jo li ho prometo,
a´niré amb ella, en silenci,
allà on em vulgui portar.
Comentaris
-
***[Ofensiu]Llibre | 11-04-2006 | Valoració: 10
Buf!
Quin secret! I quines converses que mantens algunes nits!
Noia: no sé què dir-te. M'ha impactat, aquest poema teu (no l'havia llegit fins avui). No sé... té un aire de tristor, però alhora de situació acceptada i per tant viscuda amb pau. amb calma. I sé que no estic dient res de nou. Però la manera amb què has plantejat aquesta presència que tots, n'estic convençuda, en algun moment hem sentit, m'ha impactat. Insisteixo.
Una abraçada,
LLIBRE -
Mort[Ofensiu]Alícia Gataxica | 28-11-2005 | Valoració: 10
dins nostre... som part de la mort? Curiós poema.
-
"aniré amb ella allà on em vulgui portar..."[Ofensiu]Capdelin | 18-05-2005 | Valoració: 10
però abans... lluitaré amb totes les armes que tingui per quedar-me aquí... pastilles, operacions, gimnàstica, una copeta de vi, milions de somriures cada dia, un grapat de cireres de bon matí, petons, escriure poemes i viure algunes nits amb moderació i alguna boja que no mata a ningú...
i que no es faci il·lusions... que fa cara lletja i gens m'atreu... i que encara que la cridi alguna vegada enfonsada en algun pou... que no es molesti, que no vingui, que és falsa alarma, decisió aparent d'un instant... que m'estimo més viure no gaire bé aquí que anar a no sé quin cony de lloc...
en una paraula i sense SECRET: que d'aquí no em moc!!! ja ja
un petó i una abraçada... mortal!!! -
calida mort[Ofensiu]quetzcoatl | 14-05-2005
Salzburg,
He pensat que ens explicaries com t'ho fas per escriure (potser alguna formula magica secreta..) pero m'he trobat amb un poema precios. Avui em sembla que nomes he anat llegint coses sobre la mort: sera causa o consequencia, pero ja no em fa massa mal, potser fins i tot m'ajuda a veure-la com una amiga, com ens dius en aquest poema. Quasi li donaria la ma (potser ni tansols seria freda) i li diria que cuides tambe als meus, i que m'expliques coses sobre les seves veus i mirades, per refrescar la memoria (o per complaure-la, perque els que estimem sempre deixen un record viu).
Bonissim el poema, un tabu tractat amb molta tendresa i quotidianitat.
Felicitats i una abraçada!
m
Valoració mitja: 10
l´Autor
111 Relats
635 Comentaris
131359 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84
Biografia:
Agredolça.Silent i amb ganes de cridar.
Amenaçadora de mi mateixa
i curosa amb els teus ulls.
Descontrolada.
Cercadora,
de prop i de lluny.
Ofegada en sospirs.
Somniadora interrompuda.
Animal de nit
amb passes esclaves.
Desanimada i eufòrica.
Lligada i sense força
per trencar cadenats.
Encuriosida,
atrapada en una teranyina
d'ulls negres
de mirada infinita.
Desequilibrada.
Penjada del cim més alt
de la teva vida.
Capturada.
--------------------------------------------------
Em trobareu també a
www.poemesmicrocosmics.blogspot.com
www.diarismicrocosmics.blogspot.com
www.ydetrasdetodo.blogspot.com