El Mar....

És tan tranquilament brau...
El mar que amb aquella olor m'embriaga, m'hipnotitza
Es fica dins de cada foradet minúscul de les roques..
i igual que a les roques a mi també em penetra...
Cada mil·limetre de la meva pell el pot sentir,
Cada sentit del meu cos el percep...
Tanca els ulls i deixa que t'envolti mentre el Sol
calenta el teu rostre...
Deixa que cada goteta que sense voler es desprèn
d'ell mateix t'acaricïi..
Sent el seu perfum... imagina't que ets dins...
Mira els peixos i les algues o els coralls...
somia...
Deixa que la seva inmensitat et tranporti,,,
Deixa que el mar et doni una lliçó d humiltat..
Que petit ets, que petita sóc...
Mira el reflexe que fa que fa el sol,
Mira com es converteix en una inmensa catifa de plata,
Camina-hi per damunt, sent la seva frescor,
sent la seva furia,mira la seva ràbia com pica les roques,
com les castiga...
Sent també la seva delicadesa quan acaricia la sorra...
Sent la seva tristesa quan deixa la vora de la platja sola i seca...
pero sent també el seu caprici i les seves ganes de tornar a mullar i
mullar infinites vegades la mateixa sorra...lluita per deixar
la seva emprempta,i no es cansa...mai ho farà...
i tornarà, i tornarà...
El mar que tan tímid navega sobre la terra ..
EL mar que canta en silenci,
El mar que desperta cada matí incansable...
El mar...aquell etern desconegut que em serveix de tant clar exemple
per enfrontar-me a la vida i a la rutina...
per tu mar..