Cercador
El mapa
Un relat de: moulin- Compartir:
Tot semblava anunciar un dia esplèndid per anar amb bicicleta. El pare i el seu fill Pep, van sortir de bon matí per evitar les hores de més calor. Els cascos, els guans, el mapa, l’aigua, l’entrepà, … tot era a punt per começar a pedalar.
La muntanya era ben a prop, a tocar de casa. A l’estiu solien passar els dies de vacances a la torre, en una urbanització enmig del camp. Quan ja portaven mitja hora pedalant el pare s’aturà sota l’ombra d’unes alzines. En Pep, que el seguia de ben a prop va fer el mateix i aprofità per fer un glop d’aigua. El nen mirà el seu pare, que resseguia amb el dit un mapa de la zona, i preguntà: "Per què necessites el mapa?"
"Perquè anem on mai he estat abans. Potser, aquest no és el bon camí i amb el mapa ens podem orientar. Veus, aquest és el punt on ens trobem i nosaltres volem anar fins aquest altre punt".
El nen callà uns segons quan de sobte, li diu, "Pare, el meu aniversari s'acosta aviat. No vull demanar molt, però hi ha una cosa que em podries regalar."
"Molt bé, et donaré tot el que pugui, fill. Què és el que vols?"
El nen li respon: "Un mapa".
El pare quedà desconcertat. "Per què vols un mapa?"
El nen s’explicà: "Perquè m'estic fent gran. Aniré on mai he estat abans, i tu acabes de dir: Per això, es necessita un mapa".
En Pep es va fer gran, cumplia 40 anys. Enmig de les felicitacions i celebracions organitzades encara va tenir temps de recordar els dies tranquils quan era nen i acompanyava el seu pare per la muntanya, quan es perdien pels camins desconeguts enmig del bosc, quan es quedaven en silenci contemplant el cel, escoltant la brisa suau i el cant llunyà dels ocells. I li venia el record d’aquell regal que havia demanat un dia, un mapa, un mapa per no perdre’s a la vida. Que ingenu era llavors.
I recordaria que el pare no li va regalar mai un mapa com aquell que duia sempre per anar d’excursió, no. Li va regalar un llibre que encara conservava i que llegia cada dia per no perdre’s, per arribar al punt final sense equivocar-se. Era el millor regal que li podien haver fet: el llibre de la Vida.
La muntanya era ben a prop, a tocar de casa. A l’estiu solien passar els dies de vacances a la torre, en una urbanització enmig del camp. Quan ja portaven mitja hora pedalant el pare s’aturà sota l’ombra d’unes alzines. En Pep, que el seguia de ben a prop va fer el mateix i aprofità per fer un glop d’aigua. El nen mirà el seu pare, que resseguia amb el dit un mapa de la zona, i preguntà: "Per què necessites el mapa?"
"Perquè anem on mai he estat abans. Potser, aquest no és el bon camí i amb el mapa ens podem orientar. Veus, aquest és el punt on ens trobem i nosaltres volem anar fins aquest altre punt".
El nen callà uns segons quan de sobte, li diu, "Pare, el meu aniversari s'acosta aviat. No vull demanar molt, però hi ha una cosa que em podries regalar."
"Molt bé, et donaré tot el que pugui, fill. Què és el que vols?"
El nen li respon: "Un mapa".
El pare quedà desconcertat. "Per què vols un mapa?"
El nen s’explicà: "Perquè m'estic fent gran. Aniré on mai he estat abans, i tu acabes de dir: Per això, es necessita un mapa".
En Pep es va fer gran, cumplia 40 anys. Enmig de les felicitacions i celebracions organitzades encara va tenir temps de recordar els dies tranquils quan era nen i acompanyava el seu pare per la muntanya, quan es perdien pels camins desconeguts enmig del bosc, quan es quedaven en silenci contemplant el cel, escoltant la brisa suau i el cant llunyà dels ocells. I li venia el record d’aquell regal que havia demanat un dia, un mapa, un mapa per no perdre’s a la vida. Que ingenu era llavors.
I recordaria que el pare no li va regalar mai un mapa com aquell que duia sempre per anar d’excursió, no. Li va regalar un llibre que encara conservava i que llegia cada dia per no perdre’s, per arribar al punt final sense equivocar-se. Era el millor regal que li podien haver fet: el llibre de la Vida.
l´Autor
53 Relats
35 Comentaris
43564 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Com deia un company relatista, una biografia no és una autobiografia; però penso que els propis relats, de forma involuntària en el meu cas, són els portaveus de la meva pròpia vida.Que siguin ells els qui parlin de mi.