El joc de l'amor

Suposo que deus estar farta de que tothom intenti donar-te ànims sense resultat, farta de que et diguin que l'has d'oblidar quan per a tu es impossible, i farta de que et diguin que t'entenen i comprenen aquest dolor teu quan per a tu es imposible que entenguin la grandària de la teva decepció i de la teva amargor, i jo no t'ho diré perque sé que si et possés aixó et quedaries = de dolguda, però el primer que has de fer, es acceptar la realitat i intentar aillarte, no preguntis per ell, no vulguis saber que està fent ara que no està amb tu no miris el móvil amb desesperació esperant trobar un missatge en el que et digui que ha comés un error, si aconsegueixes fer-ho, jo faria el seguent (potser t'estic soltan un rollo que no t'interesa però es el que li diria a cualsevol amiga meva) averigua quina era la necesitat que et va crear aquella persona en el teu cor per a que et sigui imposible oblidar-lo, i quan la sàpigues, llavors omplela, "satisfácela" fins que la necesitat desaparegui o almenys disminueixi, sembla imposible, jo encara no ho he aconseguit però és possible.
De vegades és més fàcil obrir-se a una extranya, si necesites xerrar : annita_nereida@hotmail.com.

Trist... molt trist. Ara entenc perquè et fas dir "sensecor". Espero que d'aquí a poc algú et dongui el seu.

b#NaT#b