El jo del meu mirall

Un relat de: teresa serramià i samsó

En el mirall del tu contemplo el jo
amb cara d'espantat;
vaig pel carrer ple de miralls
que em miren de reüll fent pampallugues,
mentre el jo de l'espill atrapa el sol
d'aquest moment que reflecteixo
en aquest full opac

fent la rateta.




Comentaris

  • Camí...[Ofensiu]
    kukisu | 05-01-2007

    fascinant de la vida per seguir-lo tots plegats i seguir-te. Benvinguda als relats!
    M'ha agradat molt aquest jo del mirall que fa la rateta, com abans quan jo era petita, des del balcó de casa dins la dels meus amics.
    Una forta abraçada i, feliç 2007!

  • Un joc de miralls[Ofensiu]
    Bruixot | 18-12-2006

    que m'ha deixat fascinat. El mirall del tu, el jo del mirall, el mirall que és i que no és, el mirall que es trenca, el mirall que gira el món...i el mirall que fa la rateta!
    Sempre em sorprens, cercant de veure més enlla i més endins o més d'aprop o del revés... En cada poema vas bastint un univers d'imatges que són tu i que són jo, en un calidoscopi interminable que em reconfigura.
    Quina sort que he tingut de poder-te llegir!

    Ah, i no m'oblido: moltíssimes felicitats pel premi (pels premis!).

    Per cert, quan sortirà el llibre de pomes, si és que n'hi ha, del premi Montseny? I, repeteixo, a veure si ens veiem alguna vegada.

    Xavier