Cercador
EL FORAT
Un relat de: dallonses- Compartir:
Ego sum
Sóc, però sóc incorpori,
sóc ple de vacuïtat,
i sóc, però sóc insensori
per ser el que sóc: un forat.
El que sóc és il•lusori,
sent com sóc realitat;
sóc així,... aleatori,
sóc límit i•limitat.
Sóc ullera invisible;
sóc mirada inassequible
i sóc del tot remirat.
Sóc passat, per l’adulteri;
sóc futur pel climateri,
i pel present sóc forat !
Sóc, però sóc incorpori,
sóc ple de vacuïtat,
i sóc, però sóc insensori
per ser el que sóc: un forat.
El que sóc és il•lusori,
sent com sóc realitat;
sóc així,... aleatori,
sóc límit i•limitat.
Sóc ullera invisible;
sóc mirada inassequible
i sóc del tot remirat.
Sóc passat, per l’adulteri;
sóc futur pel climateri,
i pel present sóc forat !
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Carta d'amor.
- Mel i flames
- DECREPITUD
- REINICI DE FUSIÓ CORPORAL
- Fuga de la vocal i. Minirepte 91
- CROMATISME: CACA DE VACA,
- LA BOTA ENCISADORA
- El Nadal del Bou, la Vaca i la Mula.
- L'Esquizofrènia: de la tristor a l'esperança.
- Enyorança
- Reflexions casolanes
- FOGUERA, Nit de Sant Joan.
- Santa Bàrbara, el Llamp, el Tro i un Aiguat que Deu ni do
- HISTORIES DE BRAGUETA
- ARC SUPERBIA MicroRelatSuperb