El final del joc

Tota la zona estava en runes, però va aconseguir arrossegar-se fins un petit tros de mur encara dret. Va arrapar-hi l'esquena, no es podia aixecar per no oferir un blanc massa fàcil. Tot eren crits i el soroll perforador de les metralladores, un veritable infern.
Ja estava avisat, apostar per la missió més arriscada era un disbarat, però la possibilitat de salvar el món dels maleïts nazis bé s'ho valia.

Va treure lleugerament el nas. Aquella mena de búnquer d'on sortien els canons que escopien bales encara era massa lluny, havia de guanyar metres. Va entrellucar un altre tros de paret a mà esquerra, des d'on es podia intentar la presa de la fortalesa. No s'ho va pensar dues vegades i va sortir disparat. Es va trobar amb un camp atapeït de companys abatuts per les ràfegues enemigues. Sense deixar de disparar i esquivant els cossos com bonament podia, va arribar al nou refugi gairebé sense alè. S'havia empassat el xiclet.

Des de la nova posició les bales xiulaven una mica més lluny. Estava una mica escorat però també més a prop del búnquer, una distància que li permetia llançar una granada. Va fer senyals als companys que encara resistien a l'espera de l'assalt definitiu: Tothom quiet! Ara sabran aquests podrits el que és menjar pols! La veu va ressonar en mig d'aquell enrenou.

La bomba pesava poc, va arrencar l'anella amb les dents i va comptar fins a cinc, sense pressa, amb sang freda, havia d'esclatar tot just tocar el terra. La va llençar amb força. Un cop de sort va fer que rebotés en una pedra i s'escolés per la ranura del búnquer, amb el temps just per l'explosió. La destrossa va ser impactant, però tres alemanys van poder fugir pel darrera. Tan punt els va veure, va sortir esperitat amb el fusell per davant, disparant indiscriminadament. Va caure el primer, després el segon, però quan ja encarava el tercer se li va acabar la munició. En la intensitat d'aquell moment és va fer el silenci, mentrestant el soldat enemic es girava apuntant-lo amb la pistola. Es va sentir un sol tret.

Es va aixecar d'una revolada del sofà, més emprenyat que una mona. Va llençar el comandament cagant-se amb déu i sa mare. La televisió s'havia quedat a les fosques amb dues paraules al mig de la pantalla: game over.