El dia dorm

Un relat de: Jaume Obrador
EL DIA DORM

L'ànim clama com un fil estirat
pel seu cabdell. S’enardeix el dia,
tot és goig, dolor. Em desdespera
l'altiu cimbori esvaït del meu poble.
El dia dorm. Fulgura dins la nit
l'ull d’un maleït i pervers insecte.
No puc assolir el buit de l’aire
i panteixo entre les assutzenes,
melangiós i trist, amb l’ànima immòbil.
Si poguéssim viure junts com abans
i encendre el firmament amb un somni,
dormiria asserenat, t’ho asseguro.

Comentaris

  • Gaudeixo de llegir-te[Ofensiu]
    Atlantis | 28-11-2018

    El dia dorm. Fulgura dins la nit
    l'ull d’un maleït i pervers insecte


    Si poguéssim viure junts com abans
    i encendre el firmament amb un somni,
    dormiria asserenat, t’ho asseguro.


    Aquests poemes m'agraden perquè són poemes d'amor i d'absència , sense nombrar-les. Només aquests últims versos ho resumeixen tot. Veig L'ull del pervers insecte, magnífica metàfora . Gaudeixo dels teus poemes.