La guerra de les Gàl·lies

LA GUERRA DE LES GÀL•LIES


Érem joves, massa joves,
les nits eren curtes,
sempre arribàvem tard al dinar,
en sabíem poc
de la tendra i tèbia carn,
crèiem en les dèries d’aquells filòsofs,
llegíem poemes de traus badats
i vivíem damunt l’esquena del ganivet.

Érem joves, massa joves,
— llunyana Ciutat —
cercàvem cargols i bovers
pel camí de son Quelles;
sabíem d’agres i fèrtils pletes,
criàvem cucs de rossinyol
i pel bec coneixíem el sexe de les merles.

Érem joves, massa joves,
idolatràvem la lluna clara de Pink Floyd,
era temps de cabelleres,
temeràries amistats
i boges traduccions
de la guerra de les Gàl•lies,

Érem joves, massa joves,
la nostra vida era ardent i feliç,
però prest ens aregaren
i ens posaren per sempre,
davall el cervell, el jou al clotell.

Érem joves, massa joves,
ens eixalaren,
però, caminàrem i caminàrem,
fins arribar aquí,
trenta anys després,
falten alguns,
queda el camí de son Quelles
i nosaltres vellards,
volant baix, molt baix.