Gaiatitud

GAIATITUD

S’acosta la mollesa i el decaïment,
prompte, et suportarà la gaiata,
aniràs acalat, mansuet caminaràs,
les teves sarmentoses mans
palparan flàccides carns.
Parlaràs sol, com el bojos.
La teva pell cercarà
el tendre frec dels animals.
Supuraràs enyor per tot arreu
i alguns dies seran aigua grisos.
Al Puig Gros, les timonedes creixeran salvatges
i l’aire bufarà bròfec entre els secallers.
Un bell mal et rossegarà les cames
per haver caminat de pressa
i un bocut cranc niarà dins ta boca
per haver parlat en excés.
Ser valent, pot ser, tinguis sort
i la mort sigui repentina,
lluent el taüt, gojós el responsori
i assolellat el dia del succés.
Del no-res, no tinguis por,
car si algú et recorda, viuràs novament.