Darreres Voluntats

Un relat de: Jaume Obrador
DARRERES VOLUNTATS


Quan mori
— amb certesa t’ho dic,
vindrà el polsós dia —
vull que les teves pròpies mans
em facin la caixa d’ullastre,
així com t’hauré ensenyat,
i m’enterris davall l’olivera borda del Puig Gros,
devora els sestadors esbucats,
sense estridències,
tot estarà perdonat.
Hauré complert la majoria de les lleis,
bé, així mateix, algunes n’he fetes;
hauré posat alguna pedra sense permís,
hauré deixat algú sense càstig.
M’hauré comportat amb certa normalitat,
com cal, naturalment.
Hauré donat un poc de mala vida,
en alguns temes quotidians.
Por, hauré tinguda la justa;
a un infant caporal primer d’infanteria,
a un garriguer begut,
a un mal dolent a deshora.
No et preocupis massa,
al capdavall,
després de la mort tot és el mateix,
ni cel ni infern
— no parlem dels llims, és canònic i oficial —
El que ha estimat estimarà sempre,
el que ha odiat odiarà sempre,
el que li agradava parar lloses amb son pare,
en pararà, però els ocells no moriran.
El que li agradava jugar a escacs amb el seu fill
jugarà, però ambdós guanyaran
perquè no hi hagi rivalitats.
Al qui l’enveja li rosegava la butza
li rosegarà sempre,
com rabiosa i eterna fam canina,
Al qui la ràbia li encenia el cervell,
enrabiarà sempre,
com maleït i etern ca de bestiar.
Aquí, al Puig Gros, per tot arreu,
vèiem les coses a través d’un tèrbol espill,
a l’inrevés.
A l’última aclucada,
després de la gran trencadissa
i els darrers eguinats,
ens trauran les clucales,
i veurem les coses tal com són,
amb ulls de carn rebrotada.
No veurem invertides les nostres imatges
enmig d’etèria nebulosa.
No faltaria més!
No guardis en secret aquestes voluntats,
perquè s’acosta el meu corcat dia terrenal.
Ho demanes per la via civil
si podré ser sepultat
tal com està confidencialment registrat.
De totes les altres coses, faràs el que vulguis.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer