Cercador
Pal nu de tota vela
Un relat de: Jaume Obrador- Compartir:
PAL NU DE TOTA VELA
Navego a contra cor,
amb el pal nu de tota vela,
esporuguit per la violenta escuma
i l’obscura maregassa.
El vent bufa fort de ponent
i no hi ha far que il•lumini
la vella terra del Puig Gros.
Tinc la mateixa por de les bestioles
i m’esvera qualsevol tempesta.
Defalleixo a cada instant,
em rosega l’ànima
el corc de l’enyorança;
cobejo els temps de bonança,
els dies plàcids, el pàl•lid vent.
Anhelo la calma dels diumenges
i el sol de primavera.
Però no sé, si tan sols,
es complirà el darrer desig
ni si tindré l’últim torn de paraula.
Navego a contra cor,
amb el pal nu de tota vela,
esporuguit per la violenta escuma
i l’obscura maregassa.
El vent bufa fort de ponent
i no hi ha far que il•lumini
la vella terra del Puig Gros.
Tinc la mateixa por de les bestioles
i m’esvera qualsevol tempesta.
Defalleixo a cada instant,
em rosega l’ànima
el corc de l’enyorança;
cobejo els temps de bonança,
els dies plàcids, el pàl•lid vent.
Anhelo la calma dels diumenges
i el sol de primavera.
Però no sé, si tan sols,
es complirà el darrer desig
ni si tindré l’últim torn de paraula.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Aquiiara | 23-09-2013
Un gran escrit, Jaume. T'he descobert a través dels recomanats i a partir d'ara et seguiré! Una abraçada
-
Nou torn de paraula[Ofensiu]franz appa | 14-04-2013
Val la pena haver trobat aquest poema als recomanats del dia, per no deixar-lo nu de comentaris i deixar constància de la seva alta intensitat rítmica i la sàvia distribució d'imatges amb un llengatge precís, popular i exquisit alhora.
Mereixia ser ecuperat sens dubte, i donar-li nou torn de paraula