Cantata per un mul mort

Un relat de: Jaume Obrador
CANTATA PER UN MUL MORT

Mul mort,
no et sedueix la carn immaculada
de les deesses
i observes, minuciosament,
com una geneta afamegada,
el mestall eixut de cada dia
i en vols llescar les teves sopes.
Combregues amb la cuixa més propera
i beus en vas ardent un vi corcat pels anys.
Mul mort,
et negaran l’estança
a l’illot del Gànguil,
faràs dels estels solatge,
portaràs vella mudada
amb uns calçons blancs descolorits.
Mul mort,
has après a no obstinar-te
amb la bellesa exacta de l’Edèn
i et reconfortes amb l’heretat dels homes.
No defuges palpar la cama coixa
d’una atleta paralímpica
i beses la ronya que es congria
al rímel taronja d’un amor crepuscular.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Atlantis | 28-11-2018

    Un poema amb molt ritme i amb un llenguatge propi. Per cantar.