El creador d'aigua

...avui pel fòrum d' RC i m'he dit: Per què no fer una visiteta als coneguts, i 'de paso' tastar el darrer pa que han tret del forn?
I m'he trobat un Mandalf nou de trinca, de caire poètico-filosòfic, idiosincràtic i tal...
Aquesta és una moda passatgera? És el reflexe de l'altra personalitat del jo profund? Anirà el meu company per un camí i drecera verge? Serà simplement una brometa de les seues? "Ai, làs..."
De totes formes, m'ha sorprès favorablement la vessant nova.
Salut i rebolica, xicot!

l'he trobat fantàstic, de veritat. La història molt original i ltot el text és poétic, l'aigua font de la vida. La natura de fet sempre està present en els teus relats d'una forma o altre.
Felicitats! i també fas anys veiig oi?. doncs felicitats!

Has fet un relat molt poètic, entre conte i llegenda mística.
M'ha semblat sentir la força de l'aigua donant forma a les roques durant anys i anys, el moviment de tots els elements que hi neden, s'hi capbussen i suren. Els colors de l'arc de Sant Martí donant colors als somnis de la natura.
L'aigua és l'essència del batec de la vida, com la sang que circula per les venes del món.
Aquesta és la sensació que m'ha donat quan el creador ja no és només qui contempla la bellesa indescriptible d'allò que ha forjat molt lentament, sinó que passa a formar part de la seva obra i es fon en el corrent de tot plegat.

Profund, vital i alhora eteri, preciosa i estranya barreja!

Aprofito per felicitar-te. Unes quantes estirades d'orelles i molts petons!
Continua tan jove de cor, això és més efectiu que les pastilles de l'efecte rebot...

Ho has descrit tan be´, que semblava que veies un documental . Refrescant,acolorit ,sensació de vida.
Molt bó. :-) Pilar

si el creador d'aigua es fon amb l'aigua, ara ja no en crearà més? és aquest l'orígen de la sequera que vam patir l'any passat?
Bromes a banda, m'ha agradat el teu creador, potser li podríem escriure sovint, a veure si no es torna a cansar de crear aigua, que en necessitem.
Una abraçada
Glòria

M'ha encantat aquest creador que has creat, ostres quina "repungància"!

És com una postal : les descripcions, els colors, els moviments...

Trobo que l'has escrit des de la serenor i el recolliment, o això m'inspira i t'haig de felicitar perqué trobo que hi ha una evolució molt marcada en els teus darrers relats.

Petonets d'àngel,