El Celobert

Sembla estrany com la poesia pot sorgir de qualsevol racó, tan sols es necessita inspiració. Un passeig pel celobert que encara que regalimi brutícia per les parets, recollint les deixalles de cada casa, emportant-se fums i aromes que conformen barreges impossibles...has aconseguit un bell poema, que ressegueix fil per randa tot el procés...
Una abraçada

I un altre cop, al llegir-te, m’ha arribat tot i la fredor de la pantalla, aquella càlida i grata sensació de “ser a casa” teva, tot compartint sensacions i mirada... aix, que t’enyorava!

Malgrat les presses, el cansament, les prioritats i les urgències... ja saps com va això... vaig trobant moments per regalar-me i avui he decidit entrar a llegir-te, que necessitava bona companyia, i ja veus, que m’ha encantat el poema d'interior, però obert, i plenament de tardor!

I pas a pas, ja s’apropa el novembre, i el dia... ;-)

T’envio una abraçada tardorenca, però gens tova,
Unaquimera

Enèrgica i vibrant descripció d'un interior, des del recorregut de l'aigua pels passadissos artificials que sota el celobert van informant-nos de la vida que representen en una metàfora de l'altra matèria, l'orgànica, la que alberga cada membre d'aquest cos que, encara que no és present directament als versos, contínuament s'hi emmiralla.
Una abraçada,
franz

Quan el vas recitar aquella tarda a Térmens, em va sonar familiar. A casa meva -visc al primer pis- hi un celobert amb molta vida.

"Celobert saborós, pessigolleig de gana.
El sol ve a tastar, fumera amunt, vida fregida
de terra i mar, dessaborida."

Havia escrit, fa temps, al meu poema "Vallcalent, 75".

M'agrada el tracte que atorgues a les coses quotidianes. Les dignifiques.

Raül

Els nostres petits móns tan plens de vida i misteri!
Tens l'art de saber emfatitzar i fer poesia de lo més insignificant.

Veig en aquest poema un celobert que retrata una societat des de fora en dins, descobrint-nos les seves entranyes i alhora ens fa un retrat intimista del nostre celobert interior.
Hi ha molt a llegir entre els teus versos!

Com sempre MAGNÍFIC Aurora!

Una càlida abraçada
núria

Una mica a l'estil de l'allan lee però propi, és clar. Et recordo, eh? Jo també sóc veterà de relats!


Sergi

Són tan importants les coses petites, les coses quotidianes, aquelles a qui no donem importància! És de grans poetes treuren suc, treure'n tot el suc possible veient, sentint, palpant allò que només gent com tu sap veure. És un gran plaer per a mi trobar qui valori i escrigui aquets petits mons d'intimitat veinal. M'ha encantat Aurora. Una abraçada.

aleix

Entra dins meu la paraula o sensació...... obert !!!
I m'agrada. I la sento sense temença, acompanyada del cel.

...un principi excel·lent de/per un poema més llarg. Hi ha els detalls més cridaners -grans de magrana que cal 'menjar-se' un a un -. També, un bon tema per narracions curtes com base el celobert.
Un poema preciós, quotidià, proper.
Salut i rebolica, xicona!

...un principi excel·lent de/per un poema més llarg. Hi ha els detalls més cridaners -grans de magrana que cal 'menjar-se' un a un -. També, un bon tema per narracions curtes com base el celobert.
Un poema preciós, quotidià, proper.
Salut i rebolica, xicona!