EL BOSC

Un relat de: Jaume VINAIXA SOLÁ
EL BOSC

Castell...
església...
poble...
bosc.

Quatre elements indispensables quan s´ha d´escenificar, històrica i literàriament, l´Edat Mitjana. Quatre símbols universals que representen, des de la nit dels temps:
El poder (castell)
La ratificació, justificació i benedicció d´aquest poder (església)
L´element a què s´aplica inexorablement, aquest poder (poble)
I la transgressió, única sortida -punitiva i, per tant, arriscada- al sistema establert i indefugible.
No cal posar exemples dels tres primers elements, perquè són bàsics. A ningú no cal explicar què significa el castell, què significa l´Església -o el bruixot, el xaman, etc.-, ni què significa el poble.
El bosc, tot i ésser un element físic prou definit, sense deixar d´ésser allò que és, esdevé quelcom més que trascendeix la seva forma física, El bosc és metàfora. Metàfora de transgressió, amagatall, resistència, misteri, forces ocultes, etc. Només cal recordar, per posar tres o quatre exemples: Robin Hood,. els aquellarres, els caçadors furtius, els druïdes, els maquis... (He inclòs l´element literari de Robin Hood, conscient que, amb altres noms i per motius no necessàriament idèntics, el bosc ha servit , al llarg de la Història, d´amagatall per a tota mena de sublevats, reaccionaris i subversius)
El bosc és un element importantíssim dins la literatura universal de tots els temps. I és per la seva importància que ha esdevingut un símbol. I, els símbols, són aquells elements universals que se´ns fiquen a la sang sense conèixer-ne, les més de les vegades, ni el su orígen ni el seu significat. Es planten al bell mig del cervell sense més ni més i, moltes vegades, esdevenen una obsessió. Jo reconec que, els boscos, m´obssessionen d´allò més.

Comentaris

  • Quina traça que tens![Ofensiu]
    lligabosc | 11-06-2011 | Valoració: 10

    He vist les teves titelles a Internet i m'han agradat moltíssim. Ets un artista!

    Ara ja tinc un altre animalet a casa; és un agaporni, s'assembla a un lloro però és més petit. Els meus cosinets ara tenen una granota que van trobar en el seu pati i l'han posat en un terrari.

    M'ha agradat molt que em comentessis el meu conte. Moltes gràcies.Quan em dediquis "LA PETITA ANDREA" ja m'ho diràs. Estaré molt contenta.
    Ainhoa

  • El bosc[Ofensiu]
    panxample | 07-06-2011 | Valoració: 10

    M'ha cridat l'atenció,el títol d'aquest relat , i un cop llegit ,encara n'estic més encuriosit.
    Com molt bé expliques és un element fantàstic, que des de els temps del temps ha sigut i és misteriós, envoltat de històries, personatges, llegendes, de vida .
    Que cal conèixer i preservar. la literatura ens dona aquesta oportunitat , ressaltar aquells trets que volem exaltar i criticar o menysprear els que ens són desagradables o antinaturals.
    Em plau llegir-te i et convido a que et miris aquest conte infantil”L'Onso”
    Avant

  • El bosc literari[Ofensiu]
    nuriagau | 04-06-2011

    Un text diferents als que estem acostumats a llegir a RC i, potser per això, m’ha resultat d’agradable lectura.

    Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta reflexió sobre el paper del bosc a la literatura!

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • Lacan i la psicoanàlisi[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-06-2011 | Valoració: 10

    Molt semblant a la teoria de Lacan dels quatre discursos de l'ésser humà i més encara la representació del nus borromeu de tres arees o del nus gordià de quatre, ell, Lacan, va estudiar els nusos, i els pròpiaments dits, de cordes, i va fer la teoria, en el nus borromeu són allò simbòlic, el desig, allò imaginari, el gaudi i allò real, l'amor, però tot sabent que pot haver-hi un quart element en un home que estiga al seu infern, al que li hagen foragitat del seu nus, i aquest és la guerra, el poder, en el teu cas el bosc, la lluita.
    La lluita no ha de ser per a mi com diuen els marxistes eterna, tot i que sí que ho és i l'home està contingentment lluitant, però només contingentment i en la lluita de classes no com a manera de vida, ara que hi ha un munt de tipus de persones i cadascú té el dret de plantejar-se la vida com més li agrade o com se senta més còmode, segons el seu ser.
    Per a mi com tu ho planteges l'església és allò real lacanià, allò màgic i inefable; el castell podria ser allò imaginari, els símbols, el amo, el discurs de l'amo dominant, tot i que tots entrem en tots quatre discursos de tant en tant; i la gent seria allò simbòlic, allò tangible, la gent, la cultura, el que hi ha de real, el bosc seria la part de l'inconscient més dura, la lluita, el poder, l'infern del que volem eixir i que ens val, perquè no és ni roí ni bo, el que fem servir per alliberar-nos.

    No sé si t'ha agradat l'analogia amb la meua filosofia però veig que he trobat molts punts en comú, i és que aquesta manera de pensar és la que tard o d'hora ha d'imposar-se, ja en parlarem.

    Una forta abraçada i m'ha semblat d'una gran profunditat la teua teoria, molt bona, i com veus no tan original i disculpa, però hi ha vegades que un reescriu la Història, m'ha passat a mi per exemple en veure aquestes coses per mi mateix, la meua teoria i veure-la en Lacan i la psicoanàlisi, o en jugar una partida d'escacs, m'agrada aquest joc, i veure repetida per grans mestres la partida fins la jugada diguem-ne tretze o quatorze.
    Cada individu té l'obligació de refer la Història en la seua vida, jo ho intente i eixe és el meu sentit per viure, si és que hi ha cap sentit, en definitiva gaudi, amor, desig i lluita.

  • L'ànima del bosc[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-05-2011 | Valoració: 10

    I és que quan entres al bosc sents la seva ànima, el seu batec, la seva remor en forma de fulles que dancen a les branques. De fons, un rierol manté la visió de l'aigua sense veure-la; l'aigua, la vida, la fertilitat. I el piular dels moixons com a representants de la fauna, la part animal de nosaltres mateixos. Gran reflexió Jaume sobre el bosc. No hi havia pensat així com ho descrius tan bé. M'ha semblat molt interessant tot el que dius i com que veig que tens altres coses publicades hi aniré fent pensaments. Una forta abraçada i fins aviat.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume VINAIXA SOLÁ

Jaume VINAIXA SOLÁ

40 Relats

73 Comentaris

26928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
He nascut a Barcelona. Visc a Badalona. Vaig guanyar el primer premi al concurs de relats breus de El Mesón del Café que va publicar Ed.Vosa-He publicat la novel.la: TRISTANY ALTARRIBA.

Amb el meu cunyat i el meu fill, hem creat una productora que està penjant representacions de titelles a la xarxa. Ja hi hem penjat dues entregues. Heu de cercar per
DESPERTAFERROTITELLA.
L´ordre de visualització és: 1-Presentació DESPERTAFERRLOTITELLA
2-EL LLOP CONDEMNAT
Com podreu veure, és una altra manera de fer Literatura.

OCTUBRE 2011
Ja teniu a la vostra disposició la producció sencera: "EL MUSELL DEL DRAC", nova obra de teatre original de DESPERTAFERROTITELLA, presentada en tres entregues i gravada en HD. Un dia, ben aviat,penjarem el MAKING OFF i veureu que, les tres obres, han estat una feinada colossal. M´agradaria que us ho miréssiu (Google o Youtube) i, si us agrada, que féssiu còrrer la veu. NECESSITEM DELS VOSTRES ÀNIMS PER A CONTINUAR TREBALLANT!!!

MAIG 2012
Hem penjant a DESPERTAFERROTITELLA el Making Off (CON S´ HA FET) de tot el que hem realitzat fins ara. A més d´un del nostre entorn se li ha quedat la boca oberta. Que us pensaveu que era una broma, potser?

OCTUBRE 2012

DESPERTAFERROTITELLA ha presentat "PATUFET 2012" al 38è Festival Internacional de Filmets de Badalona. El filmet ha estat acceptat a concurs i es projectarà al teatre del CÍRCOL el matí del dissabte 17 de novembre, S´hi pot accedir gratuïtament.