El banc vermell

Les nostres mirades responen soles
les preguntes formulades,
El caprici del temps va assolir el seu criteri
separant-nos, però ara
que hem tornat a retrobar-nos
es hora d´ensenyar
les nostres cartes amagades

Va pasar el tren que els dos varem rebutjar,
M´ho estas dient aguantant-me la mirada
al mateix banc vermell on ens trovem ara asseguts
Sota l´arbre on fa quinze anys ens vam besar.

Per guarir-me de la llum que el sol derrama
He vingut sota l´arbre de la plaça
L´enyorança que et tenia se m´escampa
pels meus ulls que no miren on demanes.

Amb un gest aclucant l´ull em dius "apropa´t"
Mentre acosto lentament la meva cara
Un instant. Es para el temps. Ja tot s´atura
i un peto ressona tendre a cada galta.

ens vàrem dir adèu
enyorança eterna escrita en el cor
Permanentment esculpida durant els nostres viatges
I ara que et veig i t´aguanto la mirada
L´ombra de l´arbre amaga el plor protagonista
Que tantes nits d´insomni ardent ha estat present

Però estic content per ternir-te entre els meus braços
Com fa quinze anys, a la plaça,
sota l´arbre que cubreix el banc vermell.