El Baix Empordà ja fa 15 anys (XIV)

Un relat de: Angelina Vilella Ros
He decidit avui anar a veure la Rosario Casanovas a Sant Feliu de Boada, m’encanta anar-hi i veure els bonics treballs de Patchwork que fa i dirigeix a unes alumnes a vegades.
Al fons del pati, passada la casa, ja als camps, es veuen uns galliners que a més a més de gallines hi han oques; els seus crits sempre m´han atret, és un animal que m´hauria agradat de tenir, no marxo mai sense haver-los donat una ullada.
Estic absorta contemplant les oques quan sento la veu de la Rosario.
--Bon dia Angelina, un dia te´n regalaré una --em diu jocosament.
--No te´n burlis, a mi m´agraden.
--Passa, entra, t´ensenyaré un treball que hem fet amb les alumnes i que ha quedat guanyador d´un concurs, el que m´ensenya és la vista de Girona des del riu, mostrant els darreres de les cases penjant sobre l´Onyar, fet a trossets de roba de diferents colors, intentant trobar els més escaients de les vistes al natural. Una meravella, val la pena no m´estranya que hagi guanyat un premi.
Sé que la Rosario és profesora de patchwork, i he vist peces fetes al seu taller, la d´avui de Girona la millor, el treball em desperta més la curiositat i faig que m´ho expliqui, que me´n faci cinc cèntims d´aquest gran tapís.
--Patchwork, què vol dir aquesta paraula?
--Treball amb retalls, en anglès. És molt antic, ja s´estilava fa molts anys, per Europa, Àsia, i fins i tot s´han trobat mòmies egipcies embolcallades amb peces d´aquests treballs. Però on realment ha arrelat moltissim és als Estats Units, degut a la llavor que els emigrants van portar-hi i s´hi ha desenvolupat enormement. Fins i tot avui, des d’Anglaterra s’importen roba i idees de Nord-amèrica. El grup religiós amish han col•laborat bastant amb les seves austeres creacions a enriquir el patchwork.
Estem envoltats de coses que no sabem a què es deuen, com ara el patchwork que és un tema interessant i segur que molta gent no ho coneix. Per tant, continuo interessant-m’hi i m´assabento que es deu a Amèrica, i a la mancança de recursos dels primers pioners que hi van arribar, fins que no s’hi va instaurar la indústria tèxtil, la qual va tardar en fer-ho per raons econòmiques dels emigrants anglesos, però també per mantenir una tradició que els recordava els seus orígens com a país.
Aquí, a casa nostra, les àvies també a la seva manera el feien aquest treball; avui en dia ja no es fa, però l´apedaçament de la roba era un fet present no fa pas gaires anys a la majoria de les cases. Dels pedaços, sobre tot els estrips en la roba de la mainada o dels treballadors, no se´n salvava gairebé ningú.
--Per una persona d´avui que no recorda els pedaços o no coneix el patchwork, com li definiríeu?
--És una unió manual o a màquina de roba formant dibuixos, més o menys artístics, més o menys moderns o tradicionals, i a la vegada súmmament senzill o amb tècnica poc elaborada. El patchwork té una funció pràctica, sense perdre l´estètica, com pot ser un cobrellit, coixí, bosses, tapissos… El que sí tenen tots en comú és la característica de l´encoixinat del treball.
--Els materials resulten cars o bé són assequibles?
--Depèn del material que s´usa, si es recicla surt molt econòmic, si s´agafen robes d´importació per fer treballs més lluïts surt més car. Depèn del que es vol fer i de l´economia de cadascú.
Continuo pensant que és interessant el que m´ha dit de les Amèriques, dels primers o primeres pioneres, que en no tenir roba nova és natural que per força les mestresses de casa s´arreglessin amb el que tenien. Avui es practica des dels 7 anys fins els 70 i escaig. Encara que la majoria es compten entre els 35 i 60 anys.
En ser el poble de Sant Feliu tan petit, el nombre de persones és reduït, però el taller es nodreix del Baix Empordà, i també imparteix classes intensives per a professores de tot Catalunya.
A l´estiu hi va gent de tota Espanya. A la mainada, en el temps de vacances, també els n’hi fa classes d´iniciació.
--Quina és la finalitat de les alumnes?
--Totes comencen per curiositat, després acaben enamorades del patchwork, fins i tot a algunes les animo a fer classes i ampliar el ventall de gent aficionada a aquesta manualitat, al Baix Empordà en pobles com Sant Feliu de Guíxols, Platja d´Aro, Palamós, Palafrugell, Sant Feliu de Boada, Torroella, la Bisbal, Verges… A més a més, a d´altres comarques gironines hi ha moltes interessades en el patchwork.
En voler saber si hi ha connexió entre les seguidores del patchwork m´explica que existeix l´Associació Espanyola de Patchwork que actualment té la seu al Baix Empordà, concretament a Torrent. Trimestralment es publica un butlletí amb tota la informació a nivell nacional on hi consten novetats, exposicions, on trobar materials, cursos…
Dóno les gràcies a la Rosario i des d´ara quan vegi una pel•lícula de l´oest em fixaré en les vànoves o cobrellits, usuals en aquells temps, i que el cinema ens reprodueix fidelment, pensaré i recordaré la lliçó de patchwork que he rebut avui.
M´acomiado i, en sortir, faig una ullada a les meves amigues que, com si m´entenguessin, amb uns crits que es deuen sentir des de Pals m´ofereixen el seu adéu-siau.



El Danubi recorda a molta gent la música, sobre tot Strauss; el Ter, al seu pas pel Montgrí, es podria dir que transporta en les seves gotes melodies, a Torroella hi ha dies en què la seva flaire és tot un concert.
En aquest moment recordo que Josep Lloret i Collell és un dels que hi té molt a veure, president de les Joventuts Musicals de Torroella i, a més, director del Festival de Músiques. En travessar el pont m´he mirat els desmais de les ribes, l´atmosfera m´ha transmès l´ambient i les ganes de fer una xerradeta amb en Josep i cap allà me n´hi vaig.
M´assabento que va ser el promotor de les Joventuts Musicals de Torroella, l´any 1979; juntamnet amb un grup d´aficionats a la música van pensar de portar-les a la vila. Més que música, que el poble ja n´era seguidor, introduir-hi la clàssica.
--Quin tipus d´associació sou?
--De Joventuts Musicals n’existiexen en 42 països. És una associació per despertar l´interès i l´afició de la música en la gent del poble. Fem festivals, cicles de concerts, audicions per a les escoles, concursos d´instruments…
--Sou amateurs o bé professionals?
--Pràcticament tots som residents i veïns de Torroella. A l´oficina, les cinc persones que hi treballen són a dedicació completa. Portem l´activitat de les Joventuts Musicals de Torroella a més de les Joventuts Musicals de Catalunya, perquè la secretaria també està emplaçada aquí.
Em diu que la seva subsistència és deguda als propis ingressos de taquillatge, quotes de socis i ajuts d´organismes oficials i privats.
--I el Festival? Com ens el descriurieu?
--Joventuts Musicals és l´entitat, entre altres coses, del Festival Internacional de Músiques, el qual, és membre de l´Associació Europea de Festivals; enre els quals n´hi ha de tan prestigiosos com el de Salzburg, Bayreuth, Edimburg, Praga, Verona… Però a més a més organitzem uns cursos d´interpretació musical, d´instruments clàssics: violí, violoncel, piano, flauta, clarinet… Amb professors de gran renom i prestigi internacional, entre els quals s´hi troba el flautista palomosí Vicens Prats.
--Els programes es confeccionen segons les peces que més us agraden, les que tenen més èxit o bé segons què?
--Dels tres tipus; procurem fer una exposició d´autors coneguts, però intentem obrir el ventall d´altres compositors que la gent coneix menys, que no formen part dels repertoris habituals.
Principalment els gèneres musicals que s´han organitzat en els concerts són músiques clàssiques i de jazz de totes les èpoques. Com a clàssica, des del renaixement fins a la música del segle XX, també hi introdueixen les tradicionals d´arreu del món.
Diuen que “ningú és profeta a la seva terra”; en preguntar-li si al poble els fan costat, ràpidament em diu que estan molt contents dels seus nivells d´assistència als concerts, que el públic, a l´hivern, la majoria és de Torroella i les rodalies, i a l´estiu, de tot el món.
--Quin és el concert que més bon record us ha deixat?
--Per l´emotivitat el concert que va fer la Joven Orquesta Nacional de España, l´any 1997, que dirigia l´Ernest Martínez-Izquierdo, interpretant un programa de Messiaen, el dia de l´assassinat del jove basc Miguel Angel Blanco. Les obres estaven relacionades amb la vida i la mort, semblava que el programa hagués estat triat expressament. El minut de silenci que el públic va guardar per a ell va ser molt emocionant i de record perdurable. Altres moments que també recordaré sempre són: el que va donar el gran violinista Yehudin Menuhin, o la soprano Victòria dels Àngels, o el nostre tenor Jaume Aragall, entre molts d´altres.
Sempre sento com una curiositat per les anècdotes de la gent que està de cara al públic, sé que ningú se n´escapa i per això no m´oblido de preguntar-ho i jocosament m´explica que recorda un concert, on un grill des d´un dels balcons que dónen a la plaça es va arribar a entusiasmar tant amb la música que tocava una orquestra de 80 músics, que ell també es va voler afegir al solista de violí, de tal manera que un bon professional es va quedar en segon lloc, perquè l´agudesa del grill el va ofegar. Tots vam patir.
Li agraeixo al Josep la seva atenció i el temps que m´ha dedicat i em recalca que li agradaria que en tots els pobles, encara que no hi hagi una associació de Joventuts Musicals, ho iniciessin ja que poden beneficiar-se de les facilitats i avantatges que tenen per organitzar concerts.
Una bona apretada de mans clou la xerrada.
Tot caminant pels carrers del poble un se n´adona que encara s´hi respira un cert aire rural, que la fa especialment agradable. De fet la vila està perfectament integrada a la fèrtil plana del curs final del Ter. Com molts altres pobles de la comarca, Torroella ens recorda que és medieval, només cal donar una ullada pel poble, tot passejant.
A la plaça Major, al centre de la vila, té unes boniques cases porticades on hi trobareu la Casa de la Vila, que conserva una façana del segle XVI. L´església parroquial, dedicada a Sant Genís, és d´estil gòtic, de dimensions considerables, construïda en diferents èpoques. Prop de l´església hi trobareu l´antic Palau Reial conegut amb el nom del Mirador, lloc de residència dels comtes de Barcelona, antics senyors de la vila des del segle XIII. I com que no es poden plasmar tots els encants d´aquesta vila sobre paper el millor que es pot fer és contemplar-ho i gaudir-ho personalment.

Comentaris

  • jos monts | 29-06-2013 | Valoració: 10

    Trobades amb records melangiosos.
    Audicions i bones musica s’hi pot trobar en nits Musicals de Torroella.
    No t’hi veig tingué com animal de companya a una oca.
    Un bon relat.
    Salutacions.

l´Autor

Foto de perfil de Angelina Vilella Ros

Angelina Vilella Ros

91 Relats

132 Comentaris

162801 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer a Olesa de Montserrat l'any 1938.
Des dels 3 anys visc a l'Hospitalet de Llobregat. Vaig passar part de la infància a Gratallops (Tarragona).
A l'Institut Maragall de Barcelona vaig fer el Batxillerat.
Dama de Creu Roja a l'Hospital de l'Hospitalet de Llobregat.
Diplomada en Infermeria a la Universitat de Barcelona.
Infermera voluntària als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992.
He publicat tres llibres; Onades internes ( novel.la)1999 , presentat per Ignaci Riera.
Jo...també recordo (assaig,2000. Presentat per Josep Ma. Solias. Temps d'orquídies (novel.la)2007, 2. edició d'Onades internes i presentada per Dolors Millat a l'Ateneu Barcelonès.
He estat varis anys alumna de l'Escola de Narrativa de l'Ateneu Barcelonès.
Durant quatre anys vaig ser col.laboradora, del setmanari La Proa del Baix Empordà, fent entrevistes a més d'un centenar de Baix Empordanesos i els seus simpatitzants.
Vaig fer una ponència a la Universitat de Bella Terra, sobre el període americà de Ramon Vinyes, el dramaturg català universal(el sabio catalan que Garcia Marquez menciona a Cien Años de Soledad).
He publicat articles a diferents revistes.
Tinc varis relats a Relatsencatala.cat, amb el pseudònim d'ORCHID, he decidit deixar l'anonimat i donar-me a conèixer amb el meu nom Angelina Vilella Ros.
UN NADAL SENSE TU és l'escrit que més estimo, el trobareu al començament dels meus relats.
Tinc penjada en digital la meva novel·la TEMPS D'ORQUÍDIES, d'Angelina Vilella Ros, per mitjà d'Amazon i iTunesus la podeu descarregar:

www.neurosi.com/orquidies/
www.neurosi.com/angelinavilellaros
www.angelinavilellaros.net
www.escriptors.cat/autors/vilellaa
www.memoro.org/es-ca/testimone.php?ID=1242 (i després Angelina Vilella Ros)