Egoistament

...no és el mot adequat. A vegades cal prendre decisions que no en sabem les raons, o sí?
A reveure
Una abraçada
Joanalvol

ser egoista ?

Colliré les essències pures
dels colors madurs
de les fulles de tardor.

Plegaré de les flors
ses auròles perfumades,
que escampen aromes
amb el subtil llambrec
d’una tendra carícia
que anhela impregnar
d’elixirs els humans sentiments…

Vetllaré els calzes de mel
que ensucren els camps
i estenen la vida
d’immortals llavors…

Guardaré per sempre
cada gest teu,
cada càlida mirada,
cada amoreta que em da caliu…

I de tot plegat faré bàlsam de mots.
I forjaré el més bell poema,
ple de colors i de vida,
ple d’amor i d’escalfor,
ple de tu…
Egoistament, només per mi.

...egoistament tendre, amb caliu, suau com la marinada.
Una abraçada.

M'agrada molt, Joan, la frase "que escampen aromes"... i els sento !!! Gràcies.

tens un bloc molt agradable de mirar, però això de fer-nos anar fins ell per llegir el poema... bé, et disculpo perquè ha valgut la pena, però prefereixo llegir-lo sencer aquí mateix.

Sempre que vinc a relats et llegeixo i m'agrades, no ert cansis mai d'escriure, ni t'ho creguis massa, encara seria pitjor.

Un petonarro mataroní!!

amb el teu inconfusible segell de poeta.
Joan, no participo en el teu nou projecte de microrelats perquè no ho faig més que en els nanoreptes.
Espero que ja no estiguis enfadat amb mi. Ara ja no t'envio una abraçada amb interrogant. Ara l'envio i espero que l'acceptis.

Nonna