Egoistament

Un relat de: joandemataro
Colliré les essències pures
dels colors madurs
de les fulles de tardor.

Plegaré de les flors
ses auròles perfumades,
que escampen aromes
amb el subtil llambrec
d’una tendra carícia....

per acabar de llegir el poema CLIQUEU AQUÍ

MUACCS!!
PETONETS per a tothom
joan

Comentaris

  • Potser egoista...[Ofensiu]
    joanalvol | 29-05-2011 | Valoració: 10

    ...no és el mot adequat. A vegades cal prendre decisions que no en sabem les raons, o sí?
    A reveure
    Una abraçada
    Joanalvol

  • és bo o dolent....[Ofensiu]
    joandemataro | 29-05-2011

    ser egoista ?

  • poema complet per la mirim[Ofensiu]
    joandemataro | 27-05-2011

    Colliré les essències pures
    dels colors madurs
    de les fulles de tardor.

    Plegaré de les flors
    ses auròles perfumades,
    que escampen aromes
    amb el subtil llambrec
    d’una tendra carícia
    que anhela impregnar
    d’elixirs els humans sentiments…

    Vetllaré els calzes de mel
    que ensucren els camps
    i estenen la vida
    d’immortals llavors…

    Guardaré per sempre
    cada gest teu,
    cada càlida mirada,
    cada amoreta que em da caliu…

    I de tot plegat faré bàlsam de mots.
    I forjaré el més bell poema,
    ple de colors i de vida,
    ple d’amor i d’escalfor,
    ple de tu…
    Egoistament, només per mi.

  • Un poema...[Ofensiu]
    AVERROIS | 26-05-2011 | Valoració: 10

    ...egoistament tendre, amb caliu, suau com la marinada.
    Una abraçada.

  • aromes[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-05-2011 | Valoració: 10

    M'agrada molt, Joan, la frase "que escampen aromes"... i els sento !!! Gràcies.

  • ets molt llest[Ofensiu]
    Artis Pla i Calders | 25-05-2011

    tens un bloc molt agradable de mirar, però això de fer-nos anar fins ell per llegir el poema... bé, et disculpo perquè ha valgut la pena, però prefereixo llegir-lo sencer aquí mateix.

    Sempre que vinc a relats et llegeixo i m'agrades, no ert cansis mai d'escriure, ni t'ho creguis massa, encara seria pitjor.

    Un petonarro mataroní!!

  • Un poema[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-05-2011 | Valoració: 10

    amb el teu inconfusible segell de poeta.
    Joan, no participo en el teu nou projecte de microrelats perquè no ho faig més que en els nanoreptes.
    Espero que ja no estiguis enfadat amb mi. Ara ja no t'envio una abraçada amb interrogant. Ara l'envio i espero que l'acceptis.

    Nonna

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

439651 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan