DUES RECEPTES. Repte 48 "La cuina de l'escriptura"

LA CUINA DE L'ESCRIPTURA 1.
* Paella valenciana

No hi ha cap secret ocult per guisar una bona paella. Com no n'hi ha tampoc cap carismàtic per coure una bona narració. Cuiners expertes ens parlen dels preparatius i dels procediments. No sempre, però, tindrem en compte els seus consells, perquè només uns quants nimis detalls secrets -que no mai confessen- fan que aquell plat tan saborós que ens preparen esdevinga tan apreciat pels nostres sentits. Si s'heu fixat, ells sempre ens fan triar ben acuradament els ingredients. Però cal entendre que no tot resideix en aquestos. Sí que hem de tenir en compte que siguen frescos, aromàtics, de qualitat acceptable, però no és imprescindible de categoria substancial màxima, de primera.
Clar i ras, comptant que aquestos consells mai no s'abandonen i es deixen de banda, si ens atenem a una tècnica adequada i una bona dosi d'amor en la cotxura, lenta i reposada. Si més no, utilitzar un llenguatge escaient, adobat amb una mica de parla d'ací i d'allà, reconfortat amb romanalla -que no sempre és sobrant- i un llambresc d'intuïció que ens porte flaires a romaní i farigola, sempre serà adequat. Hi ha qui utilitza una matriu estructural, altre una metamorfosi contaire, una nina russa, o tira mà de les transformacions o els mots maleta. Com qui utilitza orenga, arròs bomba o safrà original, d'aquell d'estams florals.
Ai, però! Fer-la cuita a una nau al fons de la mar, deixar-la fondejar esclafadament amb un embolcall de liquen -encara que siga verdura- ben vert, no serà ben trobat ni tindrà la vista ni el gust que hi pertoca. Potser resultarà caldosa i una mica salada. Pràcticament immenjable. Com ofegar en paraules cridaneres una meravellosa història. Pràcticament il·legible.Com molts dels relats que s'acostumen a fer d'última hora. És a dir, com aquest, per posar un exemple.



LA CUINA DE L'ESCRIPTURA 2.

* Llobregant i contalla a la llosa, adobats amb farigola, grèvols, i un toc llambresc de llaminadura àcida.

Ingredients per dues persones

Tècnica.........................................800 grams
Qualsevol esquerdill d'història...... 300 grams
Llobregant (llamàntol) fresc.......... 500 grams
Ralladura de corfa de llimona....... 30 grams
Sucre............................................ 20 grams
Un bocí d'entrecostella.
Líquens de les Columbrets.
Farigola i grèvols, a gust.
Música de clavecí (a poder ser, barroca)…. Mentre dure la preparació.

Comentari

En realitat, no es tracta d'un plat complicat. Només cal tenir en compte que la mescla dels ingredients pot produir emfraxi.

Preparació

Tenir preparada una llamborda -o un tros de pissarra gran- al foc de brases, preferiblement de pi negre de l'Empordà o la Garrotxa. Encara que no és gens menyspreable qualsevol caliu de parla dels Ports o la Ribera.
Posem a un embut de vidre -no mai de llauna!- la major part dels ingredients, prèviament picats amb abundant tècnica. Segons qui, inclou un xic de descripció, una mica de diàleg -no obligatori-, un pessic d'originalitat, un puntet de picant, un fontinyol de tibantor o un borrall de llenguatge... Sempre d'acord amb el seu "savoir faire" i la predilecció culinària. Algú assegura que cal deixar fondejar els ingredients una nit al ras. O afegir-hi vi blanc de la Marina o del Penedès.
A part, a foc lent, repensat, mesclem el sucre a punt de caramel amb el liquen cofoi de les illes Columbrets.
Adobem el llamàntol -prèviament esbaconat o trossejat-, amb la preparació anterior, i deixem coure damunt la pedra.
Depenent dels gustos personals, els/les podem fer "à point", "bien faits/faites" o "saignants/saignantes".

Servim en una plàtera ampla, decorada amb quatre barres - mesurades o amidades de manera adient i exacta- amb la romanalla del liquen vermellós empeltat de sucre i la corfa de llima rallada.

Ara, a taula i ... Bon profit!