Dry Martini

DRY MARTINI

Va demanar una copa amb veu tremolosa , i va penjar el paraigua mullat a la barra mentre intentava sobreposar-se . Provava d’oblidar . Tot plegat era massa dolorós. El sentiment d’impotència li feia serrar les dents.
Mirava l’aigua regalimar paraigua avall i formar una goteta que s’anava fent cada cop més gran , fins acavar caient al buit convertint-se en mil esquitxos en esclafar-se contra el parquet ....... - Sentia l’engoixa engrapant-li el pit! - Passats uns instants cauria una altre gota , despres una altre ,i moltes mes . I formarien un bassalet que creixeria i creixeria fins que ........

-El seu Dry Martini

La veu del cambrer la va fer reaccionar . Devant dels seus ulls hi havia una copa amb forma de con invertit plena d’el beuratge daurat, i on una oliva penetrada amb tota impunitat per un escuradents sense escrúpols, naufragava sola i sense salvació possible .
La dura imatge la va colpir - .Una altra condemnada....- Va pensar - Una pobre oliva.
No resultava fácil ser oliva de dry Martini . Sola , i exposada a les porques exigències de qualsevol escuradents prepotent . Els ulls se li van negar amb la vinguda de les primeres llàgrimes que s’esmunyen galtes avall . Se sentia ,ella també, com una pobre oliva. Vençuda .
Arribades al mentó, les llàgrimes formaven gotetes que queien al buit , i anaven omplint un bassalet d’aigua que creixia i creixia fins que ....

-Perdoni....Li passa res? - El cambrer la mirava sol•licit -
-Si....Be .Es que no hi volia oliva - Va mentir amb la veu trencada -
-N’hi preparo un altre?
-No, no.... Deixi-ho estár. No val la pena........Ara ja es massa tard!

Per tot plegat era massa tard. Pero ara sabia que no volia oblidar-ho mai.
Fora , a poc a poc , la trista pluja de tardor s’emportava la tarde carrers avall.