Dracs

És cert amic meu, és cert. Els dracs no es van extingir. Amb el discórrer dels anys van aprendre l'estratègia de disminuir la seva grandària i amagar-se en els llibres de fantasia.

I aquí estan, esperant que un àvid lector els faci solcar els cels medievals i cremar els béns terrenals d'homes innocents. Nosaltres, els únics culpables, tornarem a mullar la ploma al tinter i ressuscitarem els contes que mai van haver de quedar en l'oblit.

Tu, amic, escriuràs dracs nous entre fosques tempestes, fent petar les seves afilades cues en els nostres turmentats pensaments. Tremolaran els nens i somiaran desperts que un monstre amb ales se'ls emporta als inferns. De nou, ploraran, perquè mai van haver de deixar de fer-ho i vetllaran els seus pares al seu costat fins que el sol desperti del seu somni cec.

Escriu, amic, escriu un final terrible, sorprenent fins doldre. Que sigui el drac qui somiï que és ell qui pateix turment, que un home esvelt i fort, amb la seva llança imponent li travessa el cor obert. Seràs tu qui escupirás foc sobre ells amb les teves paraules feridores i faràs somriure als nens amb la victòria dels bons.

Escriu, escriu aviat, que l'home viu sol aguaitat per la mort.