Dos destins diferents

A partir d'uns pocs mots, has teixit tota una història amb personatges ben delimitats, malgrat la brevetat, amb un passat o un present en comú, segons el punt del triangle que representin, i potser cap futur junts o un de sencer per compartir.

Resulta molt encertat l'aeroport com escenari, ja que en mig del tràfec típic d'un lloc així és perfectament possible coincidir a pocs metres d'algú i no adonar-se, tot i la proximitat, mentre cadascú es dirigeix al seu destí.

En conjunt, un relat oportú i versemblant!

T'envio una abraçada per acabar d'acompanyar-te el poc que queda d'aquest dia especial,
Unaquimera

Hola Núria!

m'ha semblat molt interessant, ja que això passa a cada segon i no hi pensem! quan camino pel carrer sempre em pregunto quina vida du la gent del meu voltnat, com es deuen dir, cap on van...

està molt ben escrit i et felicito!

un petó!

Per començar, molt ben enquadrat i en quant al tema, expliques amb destresa casualitats de la vida, que de vegades, com en el teu relat, passen sense que ens en adonem. Semblen jugades del destí.

Una forta abraçada

No tenia ni idea de que escrivies a RC, i em trobo amb la sorpresa de que no solament escrius sinó que ho fas però que molt bé. Un relat perfectament estructurat i escrit amb molt gust i perfecció. L'enhorabona, amiga, continuaré llegint-te a partir d'ara.

o el destí, manen en això de retrobar-nos amb aquelles persones que formen part del nostre passat. I en aquest cas van decidir que el Joan i la Júlia, que havien triat destins diferents, no tornessin a trobar-se, malgrat ser a pocs metres l'un de l'altra.
M'agrada especialment una frase "Sovint les circumstàncies ens presenten persones inadequades en moments idonis i, en d'altres, persones fantàstiques en moments inoportuns", que penso que em podria fer també meva.
Una abraçada

Em pregunto: A quantes persones hauré esquivat sense adornar-me'n? Quantes vegades hauré estat a tocar d'algú a qui jo he volgut, a qui jo he estimat i el destí no ens ha deixat tornar-nos a veure? Si el destí el tenim marcat, potser millor que no tinguem la oportunitat de remoure velles ferides. Cadascú amb la seva vida, i una vida per tothom. Maco, molt maco.

i mm'ha fet pensar en un escrit que tenia jo guardat de molt abans de què existissin els Relats en català. Es titula: L'estació" i t'invito a llegir-lo.

Que diferents origens i destins carreguen
feixugament les cintes transportadores,
quanta gent es creua, s' ensopega ,
per despres allunyar-se i no trobar-se mai mes.
com cometes que potser mai mes tornarem a veure, un aeroport es un vitrall de gent i cultures.

avet

aquest exercici literari del pas de la poesia a la prosa. Bona descripció de l'ambient (el tràfec d'un aeroport) i dels tres personatges que intervenen en la història: dos homes i una dona. Ella és el nexe, el punt en comú que tenen els dos homes, ja que s'ha relacionat amb els dos en moments i circumstàncies diferents de la seva vida. Molt ben trobat el final .Cadascú ha refet la seva vida i, tot i estant frec a frec, a tocar l'un de l'altre, no s'han retrobat, no s'han reconegut. Com molt bé dius en el títol es tracta de dos destins diferents.
Un relat molt ben escrit, amb un cert regust agredolç, però real com la vida mateixa.
Enhorabona, Núria.
Una abraçada.
Mercè