Donam la mà

ET LLEGEIXO I EM LLEGEIXO A MI.

A VOLTES PENSO QUE AMB EL TEMPS NO TINDRE POR A LA SOLETAT, QUE NO NECESSITARÉ AQUESTA MÀ... QUE NO TINDRÉ POR A SORTIR DEL GUIÓ...

a voltes...


(relat precios-sincer-proper.)


peto


GERALDINE

Diuen que la felicitat consisteix senzillament en no tenir por. Però què n'és de difícil! La por la portem tan arrelada a dins que no ens em podem desempellegar. Tant de bo un dia ho poguessim aconseguir.
M'ha agradat força el teu poema. Petons

El destinatari del meu comentaria era al amic Ferràn, tant a ell com a tots vosaltres gracies. Fifo

Amic Darkman tens raó en les observacions tan encertades que em fas. Poder no havia de ser així. però vaig aprenent de cada equivocació i poder en faig massa. Vull exposar el meus sentiments, i no sempre o faig de la forma correcta que tots , vosaltres i jo ens mereixem.
Fill d'una generació que el aprenentatge el varem fer en castellà, no sempre es fàcil exposar per escrit el que penso i sento.
De veritat, estaré molt content de que em segueixis lleguin, i m'ajudis poc a poc a millorar, se que ho puc fer doncs encara soc jove, ja ja ja, Gracies, Josep.

perdó he tingut un làpsus, no se perquè s'ha comentat dos cops.

S'ha de viure el màxim la vida. Encara que jo no tingui molta experiència, donar la mà és signe d'amor, de germanor, de solidaritat, de noves oportunitat, de portes que se t'obren, donar la mà pot significar moltes coses però totes bones. El teu poema m'ha agradat molt.

Salut i records.
ullsblaus1

S'ha de viure el màxim la vida. Encara que jo no tingui molta experiència, donar la mà és signe d'amor, de germanor, de solidaritat, de noves oportunitat, de portes que se t'obren, donar la mà pot significar moltes coses però totes bones. El teu poema m'ha agradat molt.

Salut i records.
ullsblaus1

sembla que és això el que ens vols dir, un altre poema en la teva línia clara, amb mots senzills i ben trenats.
Tinc un parell de comentaris tècnics:

la por a no encertar el camí,
la por a no acceptar el destí.

no fora més correcte escriure-ho així;

la por de no encertar el camí,
la por de no acceptar el destí.

i després...

que m'agafi amb t'endreça,

aquest t'endreça l'he llegit "tendresa", era això, oi què sí?

Bé, però, peccata minuta.

Et felicito pel poema

Una abraçada

Ferran

Company relataire! Una ma amiga que et llegeix i t'enten els poemes. Molt bonic, molt ben lligat, amb molt futur!

Quanta raó tens al demanar i oferir una mà per encoratjar a seguir vivint amb il·lusió
un camí ple d'obstacles i dificultats .
Sé que aquest poema és per fer reflexionar a molta gent que passa de puntetes cercant
gaudir d'aquest món sense implicar-s'hi.
Vaig néixer el 44 i veiem les coses amb perspectiva i experiència.
Accepta la mà que t'ofereixo i espero que tu també m'ofereixis la teva per seguir
creient en la humanitat de les persones.

Una forta encaixada de JOANPG.

cal pensar més en els demés com ben bé has fet tu en aquest poema.