Solstici d'estiu

Un relat de: Fifo

Embogits, agafats de les mans fen rotllana,
fem un ball encegats al voltant de la flama,
d'aquella foguera que crema el passat,
el nostre passat, al cap del temps retrobat.

Esclafits de pedra foguera no deixen sentir l'anhel
de les paraules adreçades a la bruixa que m'ha enamorat.
Ballem, ens besem, posseïts fins ja tocar el cel.
Espurnes de color il·luminen la fosca nit del passat.

Flames bellugadisses em recorden el temps perdut.
Bruixa que enamora fes un sortilegi, dóna'm un beuratge
fes que el haver-te trobat no sigui un somni , i em donaré per vençut.

Irreverents amb la litúrgia del solstici d'estiu
ens endinsem mes i mes a la foguera del desig
i ens cremem, convertint-se la lava del volca en riu.

Fifo 12-06-2009

Comentaris

  • poema encisador[Ofensiu]
    Lechatnoir.. | 13-07-2009

    La millor manerea de descriure una revetlla tant màgica.

    Gracies.

    Nat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fifo

Fifo

54 Relats

118 Comentaris

45525 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Naixcut el 1941 a Mas de Barberans (Mon tsià), he viscut quasi sempre a Bcn.
Graduat Social i Tecnic informatic des de 1968, estic gaudin d'un descans en el treball actiu, aprofitan-lo per escriure vivencies i sentiments en forma de relats i poemes.


fifoaika@gmail.com