Emprenyat, cabrejat

Un relat de: Fifo

Llamps, trons, caiguda d'estels
i una forta pluja que ofegui els conreus
que faci sobreeixir les clavegueres
fent sortir les rates de les seves llodrigueres.

Vent que arrenqui els arbres de soca-rel
que malmeti les collites i no deixi res en peu.
Que faci volar totes les teules de les teulades
deixant sense aixopluc als que habiten
cases, esglésies i masades.

Que caigui neu en abundor tot i ser estiu
que colgui als camps tota la llavor, que no deixi res viu
que la fam s'escampi per tota la terra ja erma
que no quedi res bategant, ni vestigi d'un bri d'herba.

Es nota que ja res m'importa, què estic emprenyat?
Què tinc ràbia de tots, dels vius i dels morts
dels que viuen amb pena o alegria la seva sort?
Sabeu el motiu d'estar trist i cabrejat?
la bruixa de la meva sogra a casa ha tornat.

Fifo 16-10-2010




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fifo

Fifo

54 Relats

118 Comentaris

45414 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Naixcut el 1941 a Mas de Barberans (Mon tsià), he viscut quasi sempre a Bcn.
Graduat Social i Tecnic informatic des de 1968, estic gaudin d'un descans en el treball actiu, aprofitan-lo per escriure vivencies i sentiments en forma de relats i poemes.


fifoaika@gmail.com