El Follet Paco, el Maná i el Diluvi no tant universal

Un relat de: Fifo

El Follet Paco últimament m'està desconcertant amb les seves històries tan inversemblants com esbojarrades. La qüestió es que com no es poden verificar sempre queda el dubte de si son certes o producte de la seva imaginació.
Sabut és - al menys per mi - que el Follet té la possibilitat de comunicació, ja no sé si és oral o telepàtica , amb els essers humans que estan predisposats a escoltar-lo. O sigui que son essers - com jo - "que els hi fa falta un bull com a les guixes", però podem gaudir i alguns cops patir del seu enginy, bon humor, i millor fantasia. És un gran fabulador, és capaç d'ensarronar al més pintat, però es mereix una mica de crèdit, si més no escoltar-lo de tant en tant, deixant-li explicar alguna de les seves histories, i fen-li adient que son interessants, perquè sinó s'emprenya.
Segons ell diu, aquesta capacitat de comunicació la té amb tot tipus d'habitants del regne animal, siguin aus, insectes, mamífers, etcètera, i d'aquests contactes en surten bona part de les seves histories.
La última explicada per ell, amb tot luxe de detalls - que jo escurçaré - es la següent:
Un dia molt solejat, jo, el Josep, vaig decidir anar a fer una passeig als voltants del far que domina la costa del poble on tinc la sort de viure, el paratge és fabulós, però no és aquest el tema de l'historia. Com sempre que surto li dic al Follet si em vol acompanyar, i si li be de gust m'acompanya. Doncs així va ser, amb ell a la butxaca i un bon entrepà vaig començar el passeig, fins que la gana em fa fer aturar.
Vaig seure còmodament al peu d'un pi, i vaig començar a menjar-me l'entrepà.
Mentrestant, el Follet anava i venia i semblava atrafegat, capficat, amb alguna cosa.
Vaig acabar de menjar i, a punt de continuar la caminada, la meva bufeta em va demanar que la alleugeris i així ho vaig fer, dirigint al raig poc precís a la soca del pi que m'avia protegit amb la seva ombra.
Un cop acabada l'excursió i ja a casa, el Follet es va mostrar molt emprenyat, molt disgustat en mi i me ho va fer saber i em va dir:
No entenc la forma de procedir del humans, Josep, sou uns curts de gambals, no sé com ho has fet, avui l'has vessat. De Deu que essis pogut ser, t'has convertit en un depredador d'una espècie, que, com totes les del regne animal, mereixen respecte i consideració.
Va seguir dient: quan estaves menjant-te el entrapa, les engrunes que queien al terra, eren agafades i transportades als seu niu per un riu de formigues que estaven a l'aguait. Mentres recollien les molles de pa sobrants, em deien que allò era un regal dels Deus, doncs portaven molt de temps afamades.
Em deien que eren creients, que confiaven en un Esser superior i que, quan tenien una necessitat extrema, explicaven el seu problema a aquell Deu, que quasi sempre els hi donava solució.
Doncs bé, aquell mateix mati havien fet una pregaria col·lectiva demanant que caigués Manà del cel i gràcies a les teves engrunes de pa s'havia complert el miracle. Del cel havia arribat el Manà providencial i donaven gracies al Esser Superior per la seva bondat. Eres tu, Josep, que, sense voler, de cop i volta t'havies convertit per elles en un Deu, els hi havies solventat el problema produït per la sequera. .
Però el teu regnat va durar poc, va durar fins que vas tenir necessitat de pixar i, com sempre, ho vas fer fora de test, va ser una llàstima. No havies de haver apuntat a la soca del pi, era el camí obligat per les formigues per tornar al niu.
Encara corren esglaiades i mullades - les que han sobreviscut - eixugant-se com poden, refrega'ns-en pels romers, per treure-s'hi el mal olor que els hi va enviar aquell Deu tan poc considerat en forma de Diluvi.
Que hi ha de cert en aquesta historia? Doncs respecte a la part de la que jo vaig ser protagonista, puc donar fe que es exacta. En quan als fets i a la conversa entre el Follet i les formigues , jo crec que es versemblant., el Paco en mereix tota confiança. Per si acás, d'ara en endavant vigilaré on dirigeix-ho les meves miccions, ja que si vull encara puc fer punteria.
La majoria dels esser humans passem per la vida sense adonar-nos del bé i del mal que podem fer a la Mare Natura en totes les seves manifestacions. Podem ajudar-la i protegir-la , respectant-la, i, per contra, podem contribuir a la seva destrucció no fent cas a les veus que ens arriben demanant respecte per la Vida. Alguns cops aquestes veus són de follets com el Paco, que no són tant folls com nosaltres.
Una recomanació: el que no tingui un Follet com amic que el busqui, doncs hi ha una frase que diu "si em busques ja m`has trobat".

Fifo 25 de Decembre Nadal

Comentaris

  • Celebrem-ho abans que caigui el Diluvi![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fifo

Fifo

54 Relats

118 Comentaris

45525 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Naixcut el 1941 a Mas de Barberans (Mon tsià), he viscut quasi sempre a Bcn.
Graduat Social i Tecnic informatic des de 1968, estic gaudin d'un descans en el treball actiu, aprofitan-lo per escriure vivencies i sentiments en forma de relats i poemes.


fifoaika@gmail.com