Llum de capvespre

Ets com la llum del ble
d'una espelma bellugadissa.
Ets com la llum del capvespre,
minsa, esmorteïda, trista.

Ets com la brillantor sense força
que espurneja sota la cendra del braser.
Vas cap a l'horitzó negre, ple d'incertesa,
buscant estels i anhels en la nit fosca.

Ets l'aigua que mulla la sorra del rellotge,
parant el temps de les vivències agraïdes.
Del rellotge de sol has arrancat l'estil,
de la falta de claror t'has convertit en hostatge.


Fifo