Dóna'm la mà

Et vaig llegint a poc a poc. Acabe de descobrir aquest poema tan dolç i especial. També em porta serenitat i calma interior. Quan dius... no plores o donam la mà.
Ara, avui mateix, veuré segur coses boniques i pensaré que, d'alguna manera, es com si cada una d'aquestes coses se'm donara i que he d'agrair-ho. Pensaré en una mà que, desinteressadament, se'm obri i que jo també he d'obrir la meua mà.
Gràcies pel teu comentari al meu relat.

...te'l coneixia, molta sort te a qui li dediquis aquest poema, o aquí li facis coneixre, o qui et tingui aprop seu...es molt maco, ple de sentiment entusiasta i altruista.
Anna

Cada vers d'aquest breu poema demostra com de generós pot arribar a ésser algú quan s’ofereix al proïsme, quan es fa proper i visible, quan manifesta la seva presència... en contrast amb la massa anònima, sense veu ni rostre ni voluntat, que de vegades sembla envoltar a qui se sent sol, aïllat, necessitat d’escalf humà.

Són uns versos breus i càlids aquests teus després del temps de silenci, molt agradables de llegir, que m’han escalfat l’esperit en un dia fresc...

T’envio una abraçada per celebrar el retrobament, de tardor tot just començada,
Unaquimera

Preciós poema, Iong Txon, d'aquells que et fan somriure i et fan sentir bé. M'agrada pensar que parles d'una mena de llavor metafísica de vida, d'alegria i de renaixença.

es escalf , conhort, serenitat, pau, companyonia, plor compartit , rialla plaent...
Malgrat sigui un tòpic una amic és vertaderament un tresor.
Bellíssim poema , iong txon. Et felicito !
Bon estiu !

...perquè l'essència del tot que ens acompanya i ens dóna pau segurament és en tot. Saber-ho asserena i guareix, pot equilibrar. Ajuda a viure cada moment com toca amb plenitud, sigui per plorar, per riure, per estar alegre...

Donar la mà és alhora senzill i difícil. Difícil pel senzill que és i enrevessat que ho fem.

Mena