Dolça tendresa.

Encara que no estic segur d'haver-lo entès al 100%, em sembla per la meva opinió un magnífic relat.

Expresses molt bé l'amor d'una noia que no té el seu amant davant però que l'enyora tendrament, amablement, dolçament. Sí. I, a més, que no és poc, el relat està magníficament expressat com a text, i és entretingut i, en certa manera, fins relaxant.

¿Qui diu que l'amor ha passat de moda en el segle XXI? En tot cas, ni jo ni, em sembla, la Sandra.

Ens veurem, relataires!!

Et llegit el teu anterior relat i també l'havíem revisat, el d'aquest relat la correcció són petits detalls. No fem cas dels diacrítics, nosaltres també hi estem a favor.

Disculpa, però ja un cop enviat, l'anterior també te l'hem revista i ara pots republicar els dos, si ho vols.

La revisió d'aquest seria:

Sóc l'anhel d'una pau negociada entre les parts en conflicte d'un conjunt de contradiccions. Les teves paraules van caure en el profund buit del meu cor. La tristesa m’envaeix el cos. Passen les hores i només ploro. I en cada llàgrima trec un trosset d'ànima, en cada llàgrima em buido de mi. Sento el meu cos esgotat, cansat de lluitar. I ara és temps de deixar-ho anar. Ara, llenço la tovallola en una lluita de la qual ni tan sols hi formo part, una lluita que no sóc capaç de reconèixer, una lluita que no sóc capaç d'entendre. Sóc esclava de la incapacitat de prendre decisions, de l'empatia, de la ingenuïtat, de la confiança i del plaer. Sóc víctima de les ganes de menjar-me el món que alhora m’està menjant a mi.

Amb aquest inexorable desig d’estimar, inevitablement t’estimo. Amb la teva afable veu dient-me que no et puc estimar, inevitablement també t’estimo. Dolça tendresa poder sentir-te dins meu. Dins del meu cos; amb els petons, amb les carícies, fent-nos l’amor. Dins del meu cor; amb els silencis, amb els somriures, també fent-nos l’amor.

Amb la consciència que això és efímer, tinc la certesa que el teu record serà etern. Amb l’energia del teu ésser, encertadament seràs etern. Amarga tendresa haver-te conegut. Dins del meu cos; pel plaer i el desig, immesurables. Dins del meu cor; pel buit de no poder estimar-te.

Entenem que aquests escrits moltes vegades surten a raig, i les publiquem sense pensar-hi més, però una de les tasques de l'associació és defensar la llengua.

Bondia, i disculpa la intromissió.