Dolça tendresa.

Un relat de: Sandra Nieto
Sóc l'anhel d'una pau negociada entre les parts en conflicte d'un conjunt de contradiccions. Les teves paraules van caure en el profund buit del meu cor. La tristesa m’envaeix el cos. Passen les hores i només ploro. I en cada llàgrima trec un trosset d'ànima, en cada llàgrima em buido de mi. Sento el meu cos esgotat, cansat de lluitar. I ara és temps de deixar-ho anar. Ara, llenço la tovallola en una lluita de la que ni tan sols hi formo part, una lluita que no sóc capaç de reconèixer, una lluita que no sóc capaç d'entendre. Sóc esclava de la incapacitat de prendre decisions, de l'empatia, de la ingenuïtat, de la confiança i del plaer. Sóc víctima de les ganes de menjar-me el món que a l'hora m’està menjant a mi.

Amb aquest inexorable desig d’estimar, inevitablement t’estimo. Amb la teva afable veu dient-me que no et puc estimar, inevitablement també t’estimo. Dolça tendresa poder sentir-te dins meu. Dins del meu cos; amb els petons, amb les carícies, fent-nos l’amor. Dins del meu cor; amb els silencis, amb els somriures, també fent-nos l’amor.

Amb la consciència de que això és efímer, tinc la certesa de que el teu record serà etern. Amb l’energia del teu ésser, encertadament seràs etern. Amarga tendresa l’haver-te conegut. Dins del meu cos; pel plaer i el desig, immesurables. Dins del meu cor; pel buit de no poder estimar-te.

Comentaris

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 15-09-2021

    Per què no el pots estimat? Quins motius t'ha donat? Són prou convincents? A tu t'han convençut? Mira, si creus que val la pena no et rendeixis; en qualsevol cas, si continua tossut, ell s'ho perd. Qui es pot negar a tant d'amor i tanta tendresa?
    Relat molt bonic. Llàstima d'un final no reixit.
    Abraçades

  • Dolça enamorada.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 15-09-2021 | Valoració: 10

    Encara que no estic segur d'haver-lo entès al 100%, em sembla per la meva opinió un magnífic relat.

    Expresses molt bé l'amor d'una noia que no té el seu amant davant però que l'enyora tendrament, amablement, dolçament. Sí. I, a més, que no és poc, el relat està magníficament expressat com a text, i és entretingut i, en certa manera, fins relaxant.

    ¿Qui diu que l'amor ha passat de moda en el segle XXI? En tot cas, ni jo ni, em sembla, la Sandra.

    Ens veurem, relataires!!

  • Disculpa, ens hem equivocat de relat[Ofensiu]

    Et llegit el teu anterior relat i també l'havíem revisat, el d'aquest relat la correcció són petits detalls. No fem cas dels diacrítics, nosaltres també hi estem a favor.

    Disculpa, però ja un cop enviat, l'anterior també te l'hem revista i ara pots republicar els dos, si ho vols.

    La revisió d'aquest seria:

    Sóc l'anhel d'una pau negociada entre les parts en conflicte d'un conjunt de contradiccions. Les teves paraules van caure en el profund buit del meu cor. La tristesa m’envaeix el cos. Passen les hores i només ploro. I en cada llàgrima trec un trosset d'ànima, en cada llàgrima em buido de mi. Sento el meu cos esgotat, cansat de lluitar. I ara és temps de deixar-ho anar. Ara, llenço la tovallola en una lluita de la qual ni tan sols hi formo part, una lluita que no sóc capaç de reconèixer, una lluita que no sóc capaç d'entendre. Sóc esclava de la incapacitat de prendre decisions, de l'empatia, de la ingenuïtat, de la confiança i del plaer. Sóc víctima de les ganes de menjar-me el món que alhora m’està menjant a mi.

    Amb aquest inexorable desig d’estimar, inevitablement t’estimo. Amb la teva afable veu dient-me que no et puc estimar, inevitablement també t’estimo. Dolça tendresa poder sentir-te dins meu. Dins del meu cos; amb els petons, amb les carícies, fent-nos l’amor. Dins del meu cor; amb els silencis, amb els somriures, també fent-nos l’amor.

    Amb la consciència que això és efímer, tinc la certesa que el teu record serà etern. Amb l’energia del teu ésser, encertadament seràs etern. Amarga tendresa haver-te conegut. Dins del meu cos; pel plaer i el desig, immesurables. Dins del meu cor; pel buit de no poder estimar-te.

    Entenem que aquests escrits moltes vegades surten a raig, i les publiquem sense pensar-hi més, però una de les tasques de l'associació és defensar la llengua.

    Bondia, i disculpa la intromissió.

  • Bondia, Sandra[Ofensiu]

    Hola, Sandra. T'hem validat el relat, però et volem demanar que tornis a publicar-lo. Hi ha unes quantes errades gramaticals i d'estil que desmereixen un relat molt tendre i ple d'amor que mereix una escriptura més acurada.
    No et marquen on hem fet els canvis o correccions, però tot seguit et deixem una correcció bàsica:

    Ets el plàcid somni que, involuntàriament, interrompem en despertar-nos, aquell que l’endemà desitgem tornar a somiar. Ets l’últim dolç que quedava a la safata; aquell que agafem de pressa per por que ens ho treguin i, que després de provar-ho, faríem qualsevol cosa per un altre més. Ets la brisa d’un vespre calorós en ple agost, la que desitgem que no pari d’acariciar el nostre rostre. Ets l’aigua pel cos després d’un entrenament esgotador, la que volem notar durant molt de temps. Ets els arbres que complementen un paisatge verd i bonic, els que sempre volem contemplar. Ets les notes d’un sol de guitarra de Jimi Hendrix, aquelles que ens causen no poder evitar un lleu somriure de felicitat. Ets la suau carícia provocada per uns dits suaus sobre un tors nu; aquella que desitgem en les nits més fosques, en les nits més fredes. Ets l’esperança, la força, la felicitat. Ets música, literatura, plaer. Ets notes i acords, versos i rimes, passió i satisfacció. Ets el meu amor, ets la meva vida… i sense tu no sé jo que faria.


    Gràcies per la teva comprensió i volem que entenguis que no és una cosa que fem per costum, però també creiem que si escrivim en català, i tenint en compte les eines de què disposem ara a les xarxes, fer-ho amb un mínim de correcció està a l'abast de tothom.

    Una abraçada i no defalleixis en els teus escrits.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: