Llàgrimes de perdó

No puc deixar de pensar, no puc deixar de plorar. No puc deixar de notar com el cor se'm trenca poc a poc, per errors que només són meus… No puc deixar d'odiar-me per no comportar-me bé amb les persones que més estimo, no ho faig perquè vull, malauradament me n'adono quan ja no tinc temps per rectificar, quan ja està tot fet. I ara ja és massa tard, ara els perdons no són suficients, no sé que fer per tornar a ser com abans. No sé que fer per demostrar-te que no et vull perdre, perquè el que faig per obsessió ho trenca tot poc a poc… però adonat que encara que ho faci tot malament, el que faig ho faig perquè t'estimo.

Et recordo, anhelo la teva forma de mirar-me, m'imagino que ets al meu costat com cada dia; però és mentida, no hi ets. Només vull que passi el temps, vull que passi aquest mal son, que s'esborrin els perdons pels nostres incontrolables petons, és la única cosa que necessito, que m'estimis com ho fas cada dia perquè et prometo que jo mai et deixaré d'estimar.