Que ets?

Un relat de: Sandra Nieto
Ets el plàcid somni que, involuntàriament, interrompem al despertar-nos, aquell que l'endemà desitgem tornar a somiar. Ets l’últim dolç que quedava a la safata; aquell que agafem ràpid per por que ens ho treguin i, que després de provar-ho, faríem qualsevol cosa per un altre més. Ets la brisa d'un vespre calorós en ple agost, la que desitgem que no pari d'acariciar nostre rostre. Ets l'aigua pel cos després d'un entrenament esgotador, la que volem notar durant molt de temps. Ets els arbres que complementen un paisatge verd i bonic, els que sempre volem contemplar. Ets les notes d'un sol de guitarra de Jimi Hendrix, aquelles que ens causen no poder evitar un lleu somriure de felicitat. Ets la suau carícia provocada per uns dits suaus sobre un tors nu; aquella que desitgem en les nits més fosques, en les nits més fredes. Ets l'esperança, la força, la felicitat. Ets música, literatura, plaer. Ets notes i acords, versos i rimes, passió i satisfacció. Ets el meu amor, ets la meva vida... i sense tu no sé jo que faria.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: