Dolça Flor

Un relat de: OhCapità

Dolça flor de bella olor
m'has donat tota alegria
desterrant el meu dolor
que tenia en aquesta vida

Una nit ens va uní
una nina del Zig-Zag
en un sopar de compromís
amb il·lusió de tot un mag

Amb el dit ben enlairat
sense esperar tal desenllaç
el cafè em vas tirar
a la màniga, i feta un nyap!

Dolça flor de bella olor
m'has donat tota alegria
desterrant el meu dolor
que tenia en aquesta vida

I el destí ens va portar
a parlar sense parar
asseguts en aquell sofà
quan tothom vas fer marxar

I al quedar-te a dormir
la roba et vas canviar
jo només volia fugir
no imaginava aquell final

Dolça flor de bella olor
m'has donat tota alegria
desterrant el meu dolor
que tenia en aquesta vida

I sense llum, tot era fosc
preocupant la comoditat
del meu cos allí estant
tot lligat pel meu gran mos

I reclamant-me al teu costat
jo la mà et vaig demanar
i les carícies vaig començar
compleient el teu cos entregat

Dolça flor de bella olor
m'has donat tota alegria
desterrant el meu dolor
que tenia en aquesta vida

I el desig ens va esclatar
en dos cossos necessitats
quan la llum ens va captivar
i l'amor ens va atrapar

I per fi jo ja puc dir
sense por al meu destí
Marga, dolça flor, tu m'has donat
el camí de la felicitat

Dolça flor de bella olor
m'has donat tota alegria
desterrant el meu dolor
que tenia en aquesta vida.

Comentaris

  • Una dolça flor que ens porta la salvació[Ofensiu]
    kispar fidu | 17-04-2005

    Dolça flor, que un bon dia el teu amor vas entregar-me. El vaig assaborir amb compte, i em va encantar el seu gust. El perfum dels teus petals em va encisar i va conquistar el meu cor. Ara dolça flor, sóc tot teu. M'has robat el cor, i ara ell et pertany. Junts, els nostres cors bategaran entre el jardí.

  • Molt tendre[Ofensiu]
    AINOA | 16-04-2005 | Valoració: 10

    Dolça flor de bella olor
    m'has donat tota alegria
    desterrant el meu dolor
    que tenia en aquesta vida.
    Quines paraules mes tendres Ben segur que la dona es deu sentir orgullosa de ferte sentir aquests sentiment.
    Una abraçada.

  • dolç amor[Ofensiu]
    Shu Hua | 15-04-2005 | Valoració: 9

    porto llegides les poesies precedents i m'he aturat aquí perquè aquesta és diferent. Si bé totes parlen de l'amor o el desamor, són curtes, sensibles, romàntiques. Aquesta és més llarga i explica una història, ja no és un cant a l'amor, sinó un encontre (que jo diria que és real) amb una dona, la Marga. Un altre recurs recorrent és el de repetir estrofes o frases. A mi també m'agrada, li dóna agilitat i ritme.
    Em sembles un poeta amorós, influït per la llibertat i magnificència del mar.
    Seguiré llegint
    Glòria

  • Tens certa tendència...[Ofensiu]
    Llibre | 12-04-2005

    a repetir una estrofa, en els teus poemes, no? No és que ho facis en tots, ja ho sé. Però és un recurs bastant generalitzat en la teva obra poètica.

    A mi m'agrada. Em fa sentir la musicalitat de fons d'una cançó. I sé que hi ha gent que troba això innecessari en els poemes, però per a mi té cert encant.

    I d'aquest, jo destacaria el joc de noms. En tot moment ens estàs parlant d'una "dolça flor de bella olor" que té una virtut bàsica "m'has donat tota alegria". I ens imaginem, és clar, que el poeta està creant una imatge metafòrica. Però aleshores ens trobem amb un nom: Marga ("Marga, dolça flor, tu m'has donat / el camí de la felicitat").

    Ens llegim!

    LLIBRE




  • Dolç [Ofensiu]
    brideshead | 04-02-2005

    esclat d'una passió inesperada. Perquè quan menys t'ho esperes, apareix, sobtadament aquest esclat de sentiments desbordats. És sentir que la vida reneix de nou en tu, que tot torna a omplir-se de sentit i de sentiment.
    I tu ho has plasmat en belles imatges, de cadència i musicalitat arrodonides per unes rimes molt ben trobades.
    Capità, m'has encisat de nou. Felicitats per aquest poema. Bonic i dolç. Com l'amor del què ens parla.
    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de OhCapità

OhCapità

52 Relats

563 Comentaris

93512 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Descans
Albiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.