Dolç plor

Un relat de: OhCapità

Una abraçada,
una caricia,
un petó
mentre el sol ens il·lumina l'amor

Un pensament,
una il·lusió,
el dolor
mentre plou dins del meu cor

Una mirada,
un gest,
la por
mentre llampega al teu interior

Una abraçada,
una caricia,
l'últim petó
i dels teus ulls surt el dolç plor.

Comentaris

  • saps?[Ofensiu]
    5 d'abril | 02-10-2005 | Valoració: 8

    saps? m'agrada perquè les meues cartes les despedisc així: "un bes, un abraç, un pesic en la galta i una caricia en l'altra"
    respira!!

  • Feia temps que m'havia...[Ofensiu]
    Pluja | 02-10-2005

    proposat llegir-te, però em costa arribar a la poesia...

    M'ha encantat... i m'emporto aquesta idea:

    Una mirada,
    un gest,
    la por
    entre llampega al teu interior

    Crec que descriu molt bé com em sento moltes vegades.
    La por que s'amaga en els racons del meu interior, invisible als ulls de la gent que m'envolta, però palpable per les meves sensacions. Com tu dius, un gest, una mirada... són suficients per fer-la emergir ensorrant les muralles que la contenien...

    I l'última estrofa...

    Una abraçada,
    una caricia,
    l'últim petó
    i dels teus ulls surt el dolç plor

    Perquè no sempre les despedides són amargues, perquè moltes vegades no són un adèu... Si no un: fins aviat.

  • Ja ho diuen[Ofensiu]
    Ainoa | 08-05-2005 | Valoració: 10

    no totes les llagrimes són amargues, hi han de ben dolces i tendres, de ben rialleres!

  • Senzill i bonic[Ofensiu]
    kispar fidu | 12-04-2005

    És un relat senzill, amb poques paraules ho dius tot, i el què dius, no és poc! Senzill, i bonic!
    Una abraçada, una carícia que em donguin força per seguir somrient. Un somriure, una mirada, que em donguin força per continuar lluitant.
    L'últim petó... que em treu tota la força, i m'inunda en un dolç plor.

    (Ostres! La teva poesia m'inspira... jejejeje)

  • Plor amarg...[Ofensiu]
    brideshead | 08-02-2005 | Valoració: 10

    diria jo. Mentre l'amor dura, el sol el vetlla, el protegeix. Quan comença a aparèixer el dolor i la por (teu i seu), comença a llampegar. I amb l'últim petó.... el plor amarg. De tristesa? D'impotència? No ho sé, capità, però el poema m'ha fet plorar.
    Bellíssim!

  • Primer...[Ofensiu]
    Llibre | 30-12-2004

    tenim el sol. Després plou. Més tard llampega. Però al final, tot i no ser cap fenòmen metereològic, tenim la força del plor.

    Una evolució captivadora.

    De fet, vinc de llegir-te "Adéu", i tot i que amb altres paraules i amb altres evocacions de sentiments, he tingut l'estranya sensació d'estar rellegint un adéu. I no ho dic perquè em sembli malament, eh! Només ho constato. Que hi ha certa similitud entre un poema i l'altre.

    D'aquest, una de les coses que més m'ha agradat, és el caràcter "tancat" que li atorgues.

    Comences amb un petó ("Una abraçada, una caricia, un petó"), i acabes amb un altre petó, però que és el darrer ("Una abraçada, una caricia, l'últim petó"). Aquest "últim petó" fa que el poema quedi acabat amb el·legància. Opinió subjectiva, és clar.

    Salut, OhCapità!

    LLIBRE


Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de OhCapità

OhCapità

52 Relats

563 Comentaris

93524 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
Descans
Albiro a la llunyania
una terra ben plena
amb trossets de tu,
que m'acompanyin,
i endolceixin sens fi
aquesta ànima perduda.