Doble personalitat

"Quin dia que porto!" va pensar en Jordi. L'havia trucat en Claudi, el seu Director de zona, dient-li que el coeficient de morositat de la seva oficina havia pujat un 2% el mes passat. Que era l'increment més alt del Banc, que això no podia ser, que era una taca a la bona trajectòria de l'oficina, que quines mesures pensava aplicar perquè els morosos paguessin, que si patatim que si patatam...
A més la Isabel s'havia posat malalta, no tenien substitut i era un dia de molt moviment, els clients semblava que s'havien posat tots d'acord per anar a l'oficina el mateix dia. Ell i el seu company, en Mateu, anaven de cul.
I el que faltava: un dels seus millors clients, el Sr. Rovira, després d'una hora de negociació, es va emportar els 20 "kilos" perquè al Banc del davant li donàven un 0,25% més,... Murphy total!

Cap a les sis de la tarda encara li quedava més de mig llistat de morosos per trucar i un parell de préstecs per completar, però tenia moltes ganes de fugir del despatx i canviar d'aires. I ho va fer, per alguna cosa era el director de l'oficina. Demà serà un altre dia, va pensar, i va marxar cap a casa.

Va gaudir d'una estona de relax a la banyera amb les sals de mandarina i una mica de cava. Va pensar en el seu darrer amor amb malenconia i desig, el seu darrer amor a qui feia temps que no veia i a qui no podia oblidar.
Va sopar el que li havia preparat la Sra. Antònia. Un cop va acabar, tranquil·lament es va maquillar. Tenia una barba suau i no li costava massa dissimular-la. Era atractiu, mitjanament jove i la seva alçada, ressaltada amb les sabates de talons, li donaven un posat elegant. Es va posar unes mitges de malla negres fins a mitja cuixa, una faldilla d'un pam també negra, els sostenidors negres amb el postís i la brusa vermella transparent per sobre. Tot allò, amb la perruca rossa "Mireille Mathieu" i la bossa de mà platejada del Corte Inglés, el convertien en "la Xupona", una altra persona amb un aspecte impressionant. Una mica de perfum i llesta.

La Xupona va agafar el Golf i se'n va anar a l'esplanada del Camp del Barça. Va saludar a la Canària i a la Xoxona, van comentar un parell de xafarderies i es va posar al lloc de sempre, el seu reservat tercer fanal. No trigaria gaire en arribar algun conegut, a ella no li faltaven clients. Era de les millors i tenia un repertori complet i professional.

Quan el va veure traient el cap per la finestreta del Corsa el cor li va fer un sotrac,...no s'ho podia creure,... era ell !! No podia ser !! Era ell !! Si l'havia buscat per tot arreu aquests darrers mesos sense trobar-lo !! Havia anat al seu pis, l'havia trucat milers de vegades i ell sempre havia rebutjat el contacte,... l'últim cop que es van veure es van enfadar molt. I ara era allí, davant seu com una aparició,... això era el destí,... amb les ganes que tenia de veure'l !!

Evidentment no la va reconèixer,... impossible. Ell, una mica més gran que ella i ben plantat com sempre es va apropar decidit i seductor, la va mirar descaradament i li va etzibar:

- Què em cobraries per una mamadeta?
Li va respondre amb veu melosa.
- Per a tu, 30 euros
- Renoi!... I als altres?
- Depèn,... els preus són personalitzats,...

Ell va aparcar el Corsa i es van posar tots dos al seient del darrera. Sense dir res, amb dits àgils i experimentats, la Xupona va baixar amb impaciència la cremallera i va apartar apressadament l'eslip. Estava delerosa i no podia més. Li va engrapar els testicles, els va acariciar i els va prémer una mica com sabia ella. Ell va deixar anar una bufada de plaer. Ella estava excitada i va estrènyer els ous d'una manera creixent. De sobte, els va escanyar donant mig gir amb el canell i ell va fer un desesperat crit de dolor. Al mateix temps, en Jordi, sense deixar la seva presa i amb cara de molta mala llet va bramar:

- Escolta malparit !! O em pagues els tres rebuts de la hipoteca que em deus o t'arrenco els collons de cop !!! I amb les comissions de descobert i tot, cabronàs !!