Diumenge a la tarda en una plaça del barri de Gràcia de Barcelona.

Un relat de: ATZAVARA

Diumenge a la tarda en una plaça del barri de Gràcia de Barcelona.
Un lloc petit obert entre els carrerons estrets i enganxats.
El cel és com del color de al cendra, ben ennuvolat, corre un aire fresc, agradable, ja que avui el dia ha començat calorós i xafogós.
Es respira un ambient tranquil i acollidor.
El vent fa córrer amunt i avall les seques i petites fulles caigudes dels arbres.
Un parell de gossos corren per tota la plaça, darrera una pilota o buscant entre les taules alguna cosa per cruspir-se.
Hi ha un infant que juga, ho vol descobrir tot.
Tothom esta absort en el seu moment, però a la vegada mirant a tots els cantons, observant els moviments dels altres i intentant esbrinar que pensa cadascú.
Totes les taules de les terrasses dels bars son plenes a vessar, de tant en tant algú s'aixeca i al moment algú nou ocupa les cadires, començant una altre conversa, una altre historia.

Tot i que fa aire, els núvols no es mouen, sembla un quadre ben pintat. Tot gris.

Demano una beguda mentre t'espero.
Aquest matí he rebut al teva trucada. M'ha sorprès.
Feia temps que havia deixat de pensar en tu cada dia.
M'has dit que estaves a la ciutat, que em volies veure, que portaves temps pensant en mi. En nosaltres.
M'ha sobtat. Tenia el convenciment de que ja estava molt lluny dels teus pensaments, de que ja no hi formava part. De que només era un petit record, cada cop més petit.
He acudit a trobar-te. Jo també vull veure't, penso en tu. Vull saber com estàs.
Potser m'hagués agradat que mai haguessis marxat, o potser ha estat el millor que ens podia passar.
Mentre penso tot això, et veig pujant pel carrer, travesses la plaça, em somrius i em fas un senyal amb la mà mentre t'apropes on soc jo.
Em fas un petó al arribar, els teus ulls brillen, m'agradaria veure'ls sempre així, al meu costat, que fossin meus.
Em preguntes com estic, dius que t'alegres de veure'm, que tens molt a explicar-me i que vols saber tot el que he fet aquest temps, que de cop ja no recordo si és molt o poc.
M'expliques les teves vivències lluny d'aquí, crec que has sigut feliç. Jo em sento tranqui-la , m'agrada estar al teu costat. Em fa estar feliç.

T'explico tot el que he fet. Tu sembla que t'alegres, et noto interessat. Sembles una altre persona, amb molt per oferir.
De cop es fa un silenci, em mires als ulls i ara els veig tristos, m'agafes la ma. He enyorat això...pensava que mai més ho tornaria a sentir, amb tu no.

Comences a parlar, les paraules et surten lentament, com amb por. Em dius que vols tornar a començar, que ho has pensat molt i avui t'has decidit, per això m'has trucat, i al veurem ho has vist clar.

M'acaricies els cabells mentre t'acostes a mi.
De cop noto els teus llavis contra els meus.
Jo em quedo immòbil, desitjaria notar sempre els teus llavis.
Al separar-te ens mirem als ulls, ens cau una llàgrima. Fins i tot això compartim.
M'acosto a tu i t'abraço, i a cau d'orella em pronuncies aquelles paraules que tant he desitjat sentir.

Comentaris

  • una història[Ofensiu]
    peres | 27-07-2007 | Valoració: 10

    ben senzilla, que sembla impossible que se li pugui treure més suc del que se li ha tret milions de vegades. I ens agrada una altra vegada, ens atrau, perquè és una història meravellosa, és la història de la humanitat: és la nostra història.

  • Bonica història....[Ofensiu]
    MarBlava | 27-07-2007 | Valoració: 10

    amb final feliç, i amb un marc perfecte.
    Has sabut trasmetre imatges i sentiments en aquest relat de segones oportunitats.
    Una forta abraçada!

  • SI LES PLACES DEL BARRI DE GRÀCIA ...[Ofensiu]
    JOSEFINA | 27-07-2007 | Valoració: 9

    Si les places del barri de Gràcia parlessin...
    Quantes històries podrien explicar.
    Jo situaria aquest relat a la plaça de la Virreina, tal vegada perque és el meu lloc preferit.

  • Un preciós relat[Ofensiu]
    Suzanne | 27-06-2007 | Valoració: 10

    L'he començat a llegir atreta pel títol, pel meu barri (preferit), i no m'ha defraudat. Una bona descripció de l'ambient a la plaça, seguida d'un trosset de l'història de dos (ex)amants, sense gaires artificis, perquè no li falten per omplir de contingut a una història que s'endevina intensa. Jo ho veig així, però potser estic massa sentimental. En definitiva, un bon relat.

  • fa molt que [Ofensiu]
    jaumesb | 27-06-2007 | Valoració: 10

    esperava un relat om aquest

    la meva peli és un hombre i una mujer
    un home et une fame
    i la tenen al corte inglès en dvd
    la segona part
    un home i una dona vint anys despres no es va doblar però existeix en francès a chapitre.com

    bones vacances

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de ATZAVARA

ATZAVARA

41 Relats

162 Comentaris

49727 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Per expressar tot allò que sento...escric!!

M'agraden les paraules, perque amb elles puc crear!

Escriure és...el millor per fugir, per inventar, per crear, per somniar, per imaginar, per esbargir...

Potser és l'enyor allò que ens fa sentir, allò que ens fa tirar endavant, per algun dia, tornar-ho a sentir.....


MESTRE D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...

Joan Salvat Papasseit

si voleu compartir paraules: mpassolas@gmail.com