El sentiment de Nadal

Tot va començar, en aquella etapa de baixes temperatures, tristes i alegres, retinguda dintre del típic parèntesis, que estrena el sorteig de Nadal, i tanca la primera vinguda de la joguina que deixen els Reis Mags. Acotades a l'interior, quedaven la Nit bona, la clàssica nit que els nens fan "cagar el tió" que els i porta llaminadures, xocolata i altres exquisideses , i pels menys afortunats un tros negre i ensucrat anomenat carbó. Les bromes del senyalat dia dels Innocents, i la dotzena de grans de raïm. Que cada gra de raïm senyalava la sort que tindríem l'any que s'acostava. Les famoses dotze campanades per senyalar la sort dels mes supersticiosos. Punts interrogants i simbòlics que ens portaran els dotze mesos de l'any que anem a estrenar. Desitjant Pau i prosperitat pels éssers estimats, i només pensant en la nostra felicitat. I mentrestant que anem assaborint l'esperat Nadal, sota la freda neu que amb el rogenc sol que cobreix tota la trista ciutat, il·luminant les pàl·lides cares de la gent, tenyint les teulades d'un color indescriptible or i plata. Tota la gent que està al carrer corre per por d'agafar fred, i anar a aixoplugar-se del gel hivernal. Calentar-se en una estufa, o els més rics i afortunats en una tèbia calefacció. Sota tot aquest espectacle de Nadal, trepitjant la dura massa de gel, relliscosa, i freda. És troba una noieta de fràgil aspecte, vestida de draps, sense uns guants, sense bufanda, únicament amb un vestit esparracat i espellifat. Una noia que no superava els onze anys d'edat, amb una pell ardent color canyella, ulls grossos i espantats color cafè, negres pestanyes, i cabells tant negres com la temuda nit. Anava caminant sense cap rumb fix, esquivant les mirades apunyalades de la gent per ser d'un origen no identificat per la gent inhumana del carrer que tant joiosament està a punt de celebrar el Nadal, amb la gent que més estima, sense mirar qui tenen al costat, ni deixar anar una miserable moneda que ens sobra de les butxaques, que per nosaltres es una moneda, i per altre gent es una nova oportunitat de tornar a començar. Aquesta noia se li acaben les forces, està a punt de defallir en busca de feina, per alimentar una família, demanant, implorant un ronyós tros de pa. Mentre´s que el gelat hivern és va apoderant d'ella, a punt de desmaiar-se, se li planta al davant el mateix sentiment de Nadal, en persona, el sentiment de mirar amb els mateixos ulls, i amb el cor a la mà. La igualtat entre la gent amb qui vivim que tenim més a prop. Aquest sentiment s'ha apoderat d'una dona gran, que tampoc li sobren els diners, però l'igualtat de condicions en que es troben en aquell dia tan senyalat, li fa treure de la butxaca una trista moneda, que per els més adinerats no es res, però per aquella nena és una un tros de felicitat, la dona besà a la noia, i ella amb llàgrimes als ulls sense paraules amb que agrair-li la mirà amb aquells ulls de gratitud. No calien paraules, ni agraïments. Aquella dona quedava reflectit el desig de Nadal.