Cercador
Sota els ciderers en flor
Un relat de: Sonyes- Compartir:
Sota els ciderers en flor.
La brisa del mes d'abril, fa que els petals en flor ballin al seu aire.
Caient suaument sobre l'herba esmeralda.
Els càlids raigs de sol fan sortir els tímids ocells de la seva gabia hivernal , volant en llibertat per el cel blau. Sense cap núvol de cotó fluix, en el firmament que els amaneces.
Les vulnerables flors, s'obrien de par en par formant un arc de sant martí primaveral. Hi havia de totes les espècies:
Una fina pel.licula de rosselles, innumerables roses, bònics tulipans....
Però les que mes brillaven eran les humils flors silvestres, color or i plata, que brillaven més per ser auténtiques que no per la seva espècie.
I allà sota els ciderers en flor, es trobava una fràgil noieta blanca com la freda porcellana. Els tebis raigs de sol iluminaven els seus cabells rossos cendra que semblaven talment fils d'or. Era una bonica i grassiosa noia que la seva bellesa parlava per si sola , i el silenci s'anava ampliant més i encara l'adornava més.
La noia tenia uns ulls indescriptibles, ulls verdosos com un diamant en brut. La brillantor especial que queia dels seus ulls com perles, delatava que estava plorant.
Un sentiment de buidor, de soletat, de incertitut, un amor que es va anar apagant. El seu cor s'amagava d'arrera una porta amb moltes cerradures que no era capaç de franquejar. La seva por a sufrir posa en evidencia que li importa més el seu cor que el de la persona que suposadament estima.
Mentre's el plor, s'anava fent més dèbil, li estava entrant una agradable sensació de son.
La tranquilitat la va absorbir, les seves parpelles enrojides s'anaven tancant lentament mentre's inspirava la dolça aroma de la primavera que l'havia acollit. Les branques dels ciderers li acariciaven el rostre, semblava que li cantessin una cançó de bressol.
Al cap de unes hores, la noieta és va despertar més tranquila, i amb la ment despertada. Ara ho veia tot més clar, per fi sentia la veu del seu cor. Tota la por que tenia al seu interior és va fondre com un troç de gel. La noia es va aixecar, va inspirar i amb pas ferm es va acomiadar d'aquella vegetació que li va borrar tots els dubtes d'aquell amor.
Ella era com una d'aquelles flors que els i costa mantenir-se en peu, però amb l'ajuda d'altres plantes més robustes, si aguantà i algún dia podra florir i convertir-se en una preciosa flor.
Comentaris
-
m'encanta[Ofensiu]micanmica | 26-08-2008
la sensació de pau que transmet el paisatge que descrius, i el fet que, quan alguna cosa ens preocupa, a vegades el simple fet de refugiar-nos en un lloc tranquil com el que il·lustres ens pot calmar. un relat breu, senzill i ben narrat. una abraçada!
-
Hola Sònia![Ofensiu]Vicenç Ambrós i Besa | 16-07-2007 | Valoració: 10
Acabo de llegir el teu comentari i, el mínim que intento fer sempre, és correspondre! I pel que fa a la descripció acurada, precisament, aquest relat n'és un bon exponent.
Hi ha bones metàfores ("herba esmeralda", per exemple) i bones imatges ("gàbia hivernal"). Un homenatge a la primavera, a la senzillesa ("Però les que mes brillaven eran les humils flors silvestres,") i a la bellesa no només física sinó també, en certa manera, espiritual.
El text té un final encisador: la fusió del personatge amb el context que l'envolta. Dolç i perfumat de primavera en tot moment.
L'única observació que sóc capaç de fer-te, la qual cosa no vol dir que en sàpiga molt, d'escriure, és que hi he trobat a faltar una segona revisió. Hi ha algun petit error de transcripció, que sap greu quan el text és bo. És una insignificança, però la segona revisió val sempre la pena!
Una abraçada molt forta i gràcies per haver-me permès de conèixer-te!
Vicenç -
Vaja![Ofensiu]Sol_ixent | 29-08-2006
Veig que ja t'han comentat el mateix abans!!!
Doncs bé, així ja som dos els que t'ho deiem!
Sol_ixent -
Un relat...[Ofensiu]Sol_ixent | 29-08-2006
...fràgil i delicat, perfectament narrat i... una mica bucòlic.-?-
He llegit la teva introducció, i veig que compartim la mateixa afecció: escriure relats curts, en comptes de poesia. Per escriure'n, s'ha de ser precís, i, saber utilitzar les paraules justes i exactes. I, per això se n'ha se saber molt!!
I... ara si em permets, et donaré un consell: jo no sóc filòloga, i també faig algunes faltes, però acostumo a escriure amb el Word i amb un corrector, no sé si tu també ho fas, però... he observat que en tens algunes de "grosses". No t'ho prenguis malament, ni t'ho agafis com una crítica, és simplement una "observació".
Doncs res, maca, acaba de passar un bon estiu! ;-)
Sol_ixent -
Recuperant el passat[Ofensiu]Bonhomia | 22-07-2006 | Valoració: 10
Escrius molt bé. Fas un tractament del llenguatge que fa sentir bé, i la descripció és agradablement romàntica. Jo crec que és un petit relat que val molt.
Sergi -
Natura adormida[Ofensiu]George Brown | 19-12-2005
Sonyes,
has fet una bona descripció de la natura que envolta a la noia... m'ha donat la sensació que descrivies la mort, ... la mort d'amor, i en certa forma, així és, ja que si bé no és una mort física, podríem dir que d'alguna forma en aquell instant mort el seu amor.
Si bé el primer tros l'he trobat prou bé, no m'ha agradat massa el final, potser perquè no m'agrada que m¡ho expliquin tot i m'agrada imaginar-me un final fet a mida de les meves sensacions i sentiments. L'he trobat molt forçat, com si ja haguessis dit el que volies dir, però no la volies deixar allà dormint, l'havies de despertar!... però així com per adormir-la has creat tot un ritme que condueix a tancar els ulls, el despertar m'ha semblat molt sobtat.
hauries de vigilar una mica l'ortografia, simplement passant un corrector t'adonaries d'algunes errades, però malgrat que alguna sobta una mica (algun barbarisme), no molesten a l'hora de la lectura.
En resum, he trobat molt interessant l'inici del relat, i l'ambientació que crees, i vull animar-te a publicar més relats!... és la millor manera d'aprendre i millorar!
una abraçada,
GB.
l´Autor
6 Relats
34 Comentaris
11497 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
Hola a tothom,Em dic Sònia, i visc en un petit poble de Girona, vaig nèixer a la primavera del 1986, sempre m'ha encantat aquesta estació..
Des de sempre m'ha agradat molt escriure i inventar-me les meves històries, per poder compartir-les amb la gent.
Em decanto més cap als relats breus, la poesia no s'em dona massa bé, encara que m'encanta captar la sensibilitat de l'altra gent que en sap.
A part d'escriure m'encanta el teatre, i participo en tota mena d'obres, també col.laboro amb la tele local del meu poble.
Fa dos anys vaig col.laborar en un petit llibre de relats posant-li la meva engruna.
Salut.
Sònia