Dimensions

Un relat de: joandemataro
Pobres primitius cervells,
en ple segle vint-i-ú
encara divaguen confosos
entre línies, superfícies i volums
en espais imaginaris
sobredimensionats.
Són cervells desorientats.

Potser tot és més senzill,
potser massa complicat…
I si canviem perspectives,
i si aixequem massa el cap ?

Potser tot és més planer,
Potser no cal ni comprendre-ho
per arribar a ser feliç.

enllaç a la imatge

Comentaris

  • No tot és planer[Ofensiu]
    joanalvol | 28-12-2010 | Valoració: 10

    ni tot depèn del cervell. La felicitat que tothom cerca ningú sap on és. Sovint penso que enlloc és escrit com es pot ser feliç. El que sí sembla, és que ens empeny una mena de força en cerca d'experiència i aprenetatge, sigui amb senzillesa, amb dubtes, però no crec que hi càpiga la ignorància.
    Salutacions
    Joanalvol

  • Per pensar-hi [Ofensiu]
    Naiade | 23-12-2010 | Valoració: 10


    Un relat per pensar que no cal complicar-se la vida cercant impossibles i complicats trencaclosques. La clau de tot és la senzillesa. M’ha agradat molt Joan aquesta visió.

    Et desitjo Bones Festes
    Una abraçada

  • Ben cert...[Ofensiu]
    brins | 20-12-2010 | Valoració: 10


    Bona reflexió, Joan, cal que cerquem i gaudim allò que és senzill, per poder ser feliç.


    BON NADAL !!!

    Una abraçada,

    Pilar

  • Visca el senzill[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-12-2010 | Valoració: 10

    Estic totalment per cercar la dimensió senzilla de la vida i el viure.
    Un relat per sucar-hi pa i melindros de xocolata. Gràcies.

  • Divagar[Ofensiu]
    Materile | 18-12-2010 | Valoració: 9

    Molt profund, Joan; encara que skigui curt. No es nec essiten més paraules per fer sortir un desencís, una queixa, una reflexió... M'ha agradat!

    No sé res de tu; creia que eres de vacances...

    Una abraçada,

    Materile

Valoració mitja: 9.8